- Detalls
L'oposició proposa retallar de sis mesos a dos el requisit de no tenir ingressos per accedir a la renda garantida
Article de Natàlia Vila 19/09/2019
El PSC, els comuns, la CUP i Cs retreuen al Govern que faci una interpretació "massa restrictiva" de la llei
Els partits de l'oposició al Govern, excepte el PP, han presentat aquest dijous al matí una proposta per canviar l'article 7 de la llei de la renda garantida de ciutadania (RGC), que determina que els sol·licitants de la prestació han d'estar sis mesos sense ingressos per poder accedir a l'ajuda. L'objectiu, tal com han explicat els grups parlamentaris, és que "els lots de menjar o les ajudes de familiars i amics" que reben durant aquests mesos no computin com a ingressos.
Per aconseguir-ho, el PSC, els comuns, la CUP i Cs han fet una proposició de llei de lectura única –un mecanisme que els permet modificar parts concretes d'una llei– per canviar aquest article i que les persones sense recursos només hagin d'acreditar estar dos mesos sense ingressos per accedir a la llei. Ajustar aquest termini de carència, de fet, era una de les propostes del grup ciutadà promotor de la llei que aquests partits han fet seva.
"Ens trobem persones a qui han denegat la prestació per haver treballat un sol dia, o per haver rebut ajudes de familiars o amics, i és que estar sis mesos sense cap ingrés és una situació que no es pot aguantar d'una altra manera", ha explicat el diputat socialista Raúl Moreno. Tots els grups han coincidit a subratllar que el Govern "fa una lectura excessivament restrictiva de la llei" i han criticat els retards en la redacció del reglament, que no estarà llest fins al primer trimestre de l'any que ve.
El portaveu de la ILP de la renda garantida de ciutadania, Diosdado Toledano, ha lamentat les dificultats en l'aplicació d'aquesta llei "que havia de ser universal". "La situació és molt greu; la pobresa severa ha passat del 5% el 2017 al 6,5% el 2018: tota aquesta gent hauria de poder estar cobrant la prestació; per això aquesta és la dada més clara que indica que la llei s'està incomplint", ha destacat Toledano, que ha assegurat que, "més que restrictiva", la interpretació que està fent la Generalitat de l'aplicació de la RGC és "poc transparent" i "està al llindar de la prevaricació".
Per la seva banda, la Taula del Tercer Sector, que agrupa les entitats socials catalanes, també ha reaccionat a l'anunci de proposta per canviar l'article 7 de l'actual llei. "Tot el que sigui fer extensiu i garantir aquest dret social al màxim de persones susceptibles de ser-ne beneficiàries és benvingut", han expressat les entitats en un comunicat, que ha insistit que l'objectiu és que "la prestació sigui realment efectiva i àgil i que les persones en situació d'emergència social puguin accedir a aquest ajut".
Tot i això, les entitats també reclamen el dret de poder "debatre i analitzar" aquesta proposta amb la resta d'agents socials i la pròpia administració pública en la pròxima Comissió de Govern, prevista per a finals de mes.
https://www.ara.cat/societat/oposicio-retallar-requisit-ingressos-garantida_0_2310369085.html
- Detalls
MONOGRAFIA DEL FÒRUMSD La Renda Garantida de Ciutadania
La Renda Garantida de Ciutadania, fruit d’una llei aprovada per unanimitat pel Parlament de Catalunya el mes de setembre de 2017 i modificada posteriorment l’octubre de 2018, té com a objectiu assegurar una vida digna a les persones i famílies que es troben en situació de pobresa, un col·lectiu que avui dia representa quasi un 25 per cent de la població catalana.
Fer realitat el què durant tant de temps s’havia demanat, ha suposat un pas endavant històric per combatre la situació d’emergència social provocada per la crisi de 2008. Ara bé, l’aplicació de la llei deixa molt a desitjar, ja que fins ara només un petit percentatge de les sol·licituds registrades han arribat a bon port. Un aspecte a destacar de la nova llei és que es tracta d’una iniciativa legislativa popular, que va recollir més de 120.000 signatures al llarg de més de tres anys.
Aquesta monografia editada pel FòrumSD descriu amb detall el procés de gestació de la llei, així com diferents aspectes relatius a la seva aplicació, com ara les característiques de la prestació social, els requisits per ser-ne beneficiari, la subsidiarietat amb altres prestacions o els imports econòmics en què consisteix la prestació, així com una valoració de la seva implementació a Catalunya i, més concretament, a la ciutat de Barcelona.
Com a complement, shi ’incorporen una actuació d’ofici de la Síndica de Greuges de Terrassa per fer efectiu el dret a la defensa de persones a les quals s’ha denegat la Renda Garantida, i una iniciativa del Síndic de Greuges de Cornellà sobre l’aplicació de la Renda Garantida i la defensa de les persones en situació de vulnerabilitat.
Aquest document pretén ser no només una eina d’ajuda a les sindicatures i defensories locals catalanes per aprofundir en el coneixement aquesta temàtica, sinó especialment una expressió de la voluntat de contribuir a la implementació efectiva d’aquest recurs als municipis catalans.
http://www.sindicatureslocals.cat/monografia-renda-garantida-ciutadania/
- Detalls
NOTA DE PREMSA ECAS 12.09.2019
La Renda Garantida de Ciutadania no assoleix els objectius com a eina per assegurar uns ingressos mínims a tota la població
- Dos anys després de l’entrada en vigor de la Llei, continua sense complir-se el precepte de l’Estatut i la pobresa i les desigualtats augmenten
- La deficient aplicació de la RGC evidencia l’escassa determinació del Govern pel que fa a les polítiques socials
- Cal accelerar el desplegament i aprovar el reglament per flexibilitzar els criteris i ampliar l’abast de la prestació
La Renda Garantida de Ciutadania continua sense donar compliment a l’Estatut de Catalunya, que en el seu article 24.3 estableix que “les persones o les famílies que es troben en situació de pobresa tenen dret a accedir a una renda garantida de ciutadania que els asseguri els mínims d’una vida digna”. Dos anys després que entrés en vigor la Llei 14/2017, del 20 de juliol, la cobertura de la RGC és insuficient i no s’ha aprovat encara el reglament que n’ha d’assegurar el desplegament. El Govern preveu aprovar-lo a principis de 2020 i s’espera que serveixi per flexibilitzar els criteris i ampliar-ne l’abast, ja que actualment queden excloses de la prestació moltes persones i famílies en situació de pobresa i vulnerabilitat.
La darrera Enquesta de Condicions de Vida de l’Idescat mostra que el 21,3% de la població està en risc de pobresa o exclusió social a Catalunya, una dada que empitjora i posa de relleu la necessitat d’incrementar la inversió social. Malgrat la suposada recuperació econòmica, les desigualtats augmenten: l’últim informe INSOCAT reflecteix com “després de disminuir entre 2014 i 2016, l’índex de Gini i el S80/S20 creixen lleugerament” i la pobresa es cronifica. Davant aquest panorama, la deficient aplicació de la RGC resulta decebedora i evidencia l’escassa determinació del Govern de la Generalitat pel que fa a les polítiques socials. La lluita contra la pobresa ha de ser una prioritat de país i no es pot ajornar ni supeditar a altres qüestions.
Les entitats d’acció social hem contribuït a millorar el desplegament de la RGC i seguirem vetllant perquè les expectatives que ara fa dos anys hi vam dipositar es compleixin. Vam elaborar un informe sobre l’aplicació durant els primers mesos en que alertàvem de l’alt nombre de denegacions i demanàvem unificar els criteris de resolució, a banda de detallar una sèrie d’incidències, disfuncions i mancances que vam exposar tant al conseller de Treball, Afers Socials i Famíjlies, Chakir el Homrani, com al Parlament de Catalunya. En les al·legacions presentades al Projecte de decret de desplegament de la Llei hem assenyalat diverses possibilitats de millora i hem insistit en la necessitat d’ampliar el rol de les entitats socials per agilitzar la gestió, facilitar els tràmits i assegurar l’acompanyament i el suport a les persones beneficiàries de la RGC. Aportacions plantejades també a la Comissió de Govern creada per avaluar el funcionament de la renda i reunida per primer cop el passat 5 de juny.
La realitat, però, sobrepassa l’abast d’una prestació com la que preveu la Llei 24/2017. Per això, més enllà d’exigir el complet desplegament de la RGC perquè arribi al màxim de persones que avui pateixen pobresa i exclusió, creiem que cal repensar el sistema de protecció social per adequar la resposta al context actual i, sobretot, al futur. La garantia d’uns ingressos mínims per a una vida digna, element bàsic que el nostre ordenament jurídic ja reconeix, s’ha d’entendre com un instrument d’apoderament individual per facilitar l’autonomia i la llibertat de les persones, així com per afavorir la seva participació en els afers col·lectius.
En aquest sentit, apostem pel debat al voltant de la garantia de rendes amb vocació universal, vinculat al futur dels treballs i a un nou model socioeconòmic que posi la vida, les persones i les cures al centre. Això passa per reconèixer el valor de la participació i de totes les contribucions a la vida comunitària, trencant el binomi que supedita la inclusió social a l’ocupació remunerada i reivindicant els drets de ciutadania com a pedra de toc de la inclusió i la cohesió social.
- Detalls
El Govern se mueve para frenar las demandas por la Renta Garantizada
- Este artículo no tiene desperdicio, una muestra del estilo de políticas sociales del Govern de la Generalitat y de Esquerra Republicana de Catalunya en particular. Se nos ríen en la cara.
7 junio 2019 Josep Catà Figuls
Solo el 21% de las 92.867 solicitudes valoradas desde que se desplegó la ayuda cumplían los requisitos
Reunión del consejero de Trabajo, Asuntos Sociales y Familia Chakir el Homrani se ha reunido con la Comision del Govern de la Renta Garantizada de Ciudadania Massimiliano Minocri EL PAÍS
La Generalitat quiere evitar que las críticas por la gestión de la Renta Garantizada de Ciudadanía deriven en un problema judicial. Solo el 21% de las 92.867 solicitudes valoradas desde que se desplegó la ayuda (en septiembre de 2017) cumplían los requisitos, según el Govern. Más de 50 afectados han presentado demandas al detectar irregularidades en las denegaciones. El Ejecutivo está revisando los casos y, tras aprobar alguna solicitud y pagar el dinero atrasado, pide el archivo de las demandas.
“Cuando una persona pide la Renta Garantizada es porque está en una situación vulnerable, y por lo tanto la respuesta tiene que ser inmediata”, dijo hace unos días en TV3 Josep Ginesta, secretario general de Trabajo, Asuntos Sociales y Familia de la Generalitat. Jordi Ballester, de 58 años y en paro, que vive en un piso ocupado en Cerdanyola del Vallès tras dormir varios meses en un cajero, lamenta que este no fue su caso.
Ballester fue de los primeros en solicitar la Renta Garantizada. Lo hizo diez días después de que entrase en vigor la ley, impulsada por una Iniciativa Legislativa Popular y aprobada en el Parlament por unanimidad. 19 meses después, y solo tras presentar un recurso de alzada y una demanda, el Govern ha revisado su solicitud y la ha aprobado. Tiene pendiente cobrar 6.600 euros en atrasos. De momento el Govern le ha pagado 1.548 euros con la promesa de que se le abonará el resto próximamente. Lo primero que ha hecho Ballester es pagar al abogado.
“A la Generalitat se le acaba el plazo, y ante las demandas no tiene más remedio que dar la razón a los recursos de alzada y aprobar las solicitudes. Pero no podemos aceptar que se archiven las demandas, están abusando de la confianza de estas personas humildes”, afirma Joan Josep Pomar, el abogado que se está haciendo cargo de estos casos. Pomar considera poco creíble que solo ahora, tras empezar la batalla judicial, la Administración se haya dado cuenta de que había valorado mal la solicitud de Ballester.
Negativas por tener trabajo o superar ingresos
Según Asuntos Sociales, el 60% de las negativas de la Renta Garantizada de Ciudadanía (RGC) son porque el demandante supera los ingresos máximos previstos en la ley o tiene un trabajo, dos requisitos incompatibles con esta prestación.
En su primer año de vida, el 27% de los casos desechados superaban los ingresos establecidos por la ley, una cifra que ascendió al 41% entre las solicitudes presentadas desde septiembre de 2018. Las denegaciones por estar trabajando a jornada completa supusieron el 23% el primer año y descendieron al 12% desde el otoño pasado.
En total, hay 78.024 ayudas vinculadas a la RGC (totales o complementos a la pensión). Desde que se desplegó la ley, se presentaron 96.235 solicitudes nuevas. De ellas, se han atendido 92.867, pero solo 19.402 han sido aprobadas.
Fuentes del departamento de Asuntos Sociales indican que son muy pocos los casos que están en los juzgados, y que las irregularidades en las denegaciones, que achacan a un “error humano”, no son representativas del conjunto de solicitudes. Además, sobre la dilatación del proceso en el tiempo, rechazan las acusaciones de que exista mala fe por parte de la Generalitat. “Son los tiempos que marca la ley. Cuando entra en el plano judicial el tiempo ya no se puede controlar”, explican desde el departamento. Según Asuntos Sociales, las solicitudes, que llegaron a alcanzar una demora de cinco meses, se están resolviendo ahora en 2,5 meses.
Los demandantes destacan que la revisión y aprobación de las solicitudes no significa que terminen los problemas. Francisco Giménez, de 36 años y padre de dos hijos, ha tenido que esperar un año y medio hasta que le revisaron su solicitud, tras lo cual la Generalitat pidió el archivo de la demanda al entender que ya había motivo de litigio. “Después de tanto tiempo esperando, lo saqué todo de golpe en el banco por si acaso”, cuenta Giménez. Al mes siguiente ya no ha cobrado. “Ahora me piden el extracto bancario, el padrón, y dicen que no puedo seguir cobrando porque puedo pedir una prestación de paternidad. También me envían una carta solicitando que detalle en qué me he gastado el dinero”, explica.
Las trabas burocráticas han sido una constante para los solicitantes, y algunos han detectado irregularidades que han denunciado. En algunos casos, como avanzó el diario Ara, a los solicitantes se les requería nueva documentación con una fecha posterior al plazo legal que tenían para pedir la prestación. Al haber terminado el plazo, la Generalitat entendía que el solicitante desistía en su solicitud. “Tenemos muchos casos idénticos, es una conducta probada de que la Generalitat quiere desestimar las solicitudes”, asegura el abogado.
“La ley dice que si después de cinco meses de la solicitud no hay respuesta, por silencio administrativo está aprobada. En todos los casos, la Generalitat pide nueva documentación justo antes de que acabe el plazo, una maniobra dilatoria”, añade el letrado. Francisco Javier González, de 50 años y residente en Santa Coloma de Gramanet, casi pierde la cuenta de las veces que ha tenido que presentar nueva documentación. "Presenté un recurso de alzada en abril de 2018 y han tardado un año en revisarlo. Ahora me piden los extractos bancarios de mi madre, aunque ya no vivo con ella", explica. A Francisco se le deben unos 8.000 euros en atrasos. El Govern le ha pagado, de momento, 1.394. “Dicen que lo pagarán fraccionadamente, pero no estoy seguro”, suspira.
https://elpais.com/ccaa/2019/06/06/catalunya/1559845848_061641.html
- Detalls
El govern reconeix la seva incapacitat per gestionar la Renda Garantida de Ciutadania
PODERS 18/07/2019 00:51
El conseller Chakir El Homrani contesta amb evasives les preguntes sobre el perquè ha contractat la consultora Deloitte per posar ordre en la seva aplicació
El conseller de Treball, Afers Socials i Famílies, Chakir El Homrani, ha respost amb evasives les preguntes que li va formular l’equip promotor de la Renda Garantida de Ciutadania (RGC) per saber les raons que l’han portat a contractar la consultora Deloitte per gestionar-la. La major part de les respostes del departament de Treball, firmades pel director general d’Economia Social, el Tercer Sector, les Cooperatives i l’Autoempresa, Josep Vidal, es limiten a remetre al plec de clàusules que es van incorporar al contracte signat amb Deloitte. El valor estimat del contracte és de 1.117.616 euros, repartits entre un pressupost màxim de licitació de 587.080 euros i una pròrroga de la mateixa quantitat.
El departament reconeix en aquestes clàusules que “es considera necessari la contractació del servei de suport a la gestió dels processos vinculats a la prestació de la RGC per tal de garantir el funcionament correcte de la gestió d’aquesta prestació”. El funcionament incorrecte de la gestió duta des de setembre de 2017, que és quan es va començar a aplicar la Renda Garantida, ha estat denunciat reiteradament per l’equip promotor de la RGC i pels partits de l’oposició. Han criticat especialment l’elevadíssim nombre de prestacions rebutjades pel departament que dirigeix El Homrani. El departament, però, no assumeix cap responsabilitat pel fracàs i la frustració causats per la posada en marxa d’una Renda que va néixer amb l’expectativa de ser una eina útil per combatre la pobresa a Catalunya i que, al cap i a la fi, ha beneficiat menys persones que la desapareguda Renda Mínima d’Inserció.
La funció principal dels cinc empleats de Deloitte que s’han integrat a l'àrea que tramita les sol·licituds de RGC tenen, segons el plec de prescripcions del contracte esmentat, “la funció principal de poder garantir una eficient gestió de la prestació”. Eficient gestió que, per tant, s'assumeix que no s’ha donat fins ara i que ha comportat que la diputada de Catalunya en Comú Podem Marta Ribas demanés la dimissió de Chakir el Homrani al Ple parlamentari del passat 10 de juliol.
El Grup Promotor de la RGC demanarà el Síndic de Greuges que obligui el departament de Treball a aportar més informació i més exacta de com es gasta i quina utilitat té el milió d’euros llarg que ha pagat a Deloitte. De moment, la gestió de la prestació continua sent tant dolenta com sempre.
