- Detalles
Dos anys de la Renda Garantida de Ciutadania: balanç i assignatures pendents
Mercè Civit Illa Treballadora social, referent de la Comissió de Serveis Socials Bàsics i membre de la Junta de Govern del Col·legi Oficial de Treball Social de Catalunya.
Dilluns, 26 d'agost de 2019 | 09:00 h
Al juliol va fer dos anys que celebràvem l'aprovació la Llei de Renda Garantida de Ciutadania (RGC) pel que suposava com a nou dret social de caràcter subjectiu. Sobre el paper, la promulgació de la norma donava compliment a l'Estatut d'Autonomia de Catalunya, que estableix que "les persones o les famílies que es troben en situació de pobresa tenen dret a accedir a una renda garantida de ciutadania que els asseguri els mínims d'una vida digna, d'acord amb les condicions que legalment s'estableixin".
Ara bé, d'aquí a dues setmanes farà dos anys de la seva entrada en vigor i, a la pràctica, s'ha fet efectiu aquest dret? S'han complert les expectatives dipositades en la nova prestació?
Des del Col·legi de Treball Social (TSCAT) vam valorar molt positivament el fet de disposar d'un instrument que havia de permetre un abordatge integral de la pobresa, superant les intervencions assistencialistes que ni resolen les necessitats, ni promocionen l'autonomia de les persones, ni asseguren una atenció prou digna. A més, s'obria un nou paradigma en els serveis socials en què les treballadores i els treballadors socials podríem exercir plenament les nostres funcions de diagnòstic social; d'atenció i promoció individual, familiar, grupal i comunitària; de prevenció i de protecció, tal com es defineixen a la Llei 12/2007 de Serveis Socials.
Al llarg d'aquests dos anys les dificultats i deficiències en el desplegament de la RGC han enterbolit la celebració inicial. Durant els primers mesos les queixes i denúncies des de les entitats socials, els sindicats i el mateix col·lectiu professional van ser una constant: mala gestió, lentitud en la tramitació d'expedients, manca d'instruccions clares per a l'aplicació de la llei... i, sobretot, un percentatge de denegació de sol·licituds molt elevat, que significava que un gran nombre de persones i famílies en situació de vulnerabilitat en quedaven excloses.
La primera il·lusió es va anant esvaint i la queixa va donar pas a la indignació, i fins i tot a la frustració. La implementació de la llei requeria tot un aparell tècnic-administratiu arreu de Catalunya del qual la Generalitat no disposava. El Govern no va ser capaç d'activar-lo i, al cap de pocs mesos, l'aplicació de l'article 155 de la Constitució espanyola va provocar noves disfuncions que van fer impossible l'aprovació del reglament de la RGC i la formació d'una Comissió de Govern que en fes seguiment.
Tot i que fa ja més d'un any que la intervenció del 155 va finalitzar, seguim sense reglament –es preveu que s'aprovi a principis de 2020— i la primera reunió de la Comissió de Govern no es va celebrar fins al passat 5 de juny.
La incompatibilitat amb la legislació estatal pel que fa als complements de les prestacions de la Seguretat Social i vinculades a l'atur limita també l'abast de la Renda Garantida, si bé hi ha indicis de millora en alguns supòsits, com ara les persones sense sostre i les víctimes de violència masclista. En el cas de les pensions no contributives (PNC) i d'alguns ajuts lligats a l'atur, la norma estatal imposa un màxim del 35% de la prestació que cobra la persona a l'hora de calcular el complement.
Tot i això, segons les darreres dades del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies avui hi ha més de 122.000 persones beneficiàries d'un total de 78.024 expedients aprovats i les antigues perceptores de la Renda Mínima d'Inserció han vist incrementats els seus ingressos. Des del TSCAT hem insistit en la urgència del reglament per accelerar el desplegament i interpretar la llei en clau més preventiva i garantista, de manera que se'n pugui ampliar l'abast. La situació d'emergència social així ho exigeix: la taxa de risc de pobresa és del 21,3% a Catalunya i segueix en augment el fenomen dels treballadors pobres, tal com alerten els sindicats CCOO i UGT en els seus estudis. La precarietat laboral, els salaris baixos i la gran proporció de contractes temporals i a temps parcial fan que el treball ja no sigui garantia de no caure en la pobresa.
Cal invertir en els sectors industrials i estratègics per crear ocupació estable amb salaris dignes, però també és necessari que les persones en situació de pobresa —recordem la seva especial incidència en les dones, els joves i els infants— tinguin els ingressos suficients per gaudir d'una vida digna, tant si treballen com si no. Els perfils que ara queden fora de la Renda Garantida s'hi han d'incorporar mitjançant el reglament per recuperar l'esperit i la filosofia de la llei, incloent-hi les persones amb contracte a jornada completa que cobren un salari inferior a la RGC. I en paral·lel caldrà establir els mecanismes de control necessaris perquè les empreses no s'aprofitin d'aquestes prestacions complementàries.
En definitiva, dos anys després continua sent cabdal i urgent assegurar un sistema de rendes que permeti a les persones satisfer dignament les seves necessitats bàsiques en totes les etapes de la vida, alhora que simplifiqui l'actual dispersió des del punt de vista administratiu i permeti una gestió àgil i eficient dels recursos públics.
- Detalles
COMUNICADO
El ayuntamiento de Terrassa está comprometido con el pleno cumplimiento de los derechos que establece la Renta Garantizada de Ciudadanía para las familias y personas vulnerables de la ciudad. Con el objetivo de realizar un seguimiento del tema ayer tuvo lugar una reunión con la delegación de la Comisión Promotora de la Renta Garantizada de Ciudadanía (RGC).
Se intercambió abundante información sobre los graves problemas detectados en la implementación del derecho a la Renta Garantizada de Ciudadanía, se constató las numerosas denegaciones injustas de este derecho a las personas y familias vulnerables solicitantes a través de las quejas y reclamaciones gestionadas por el punto de asesoramiento de Terrassa y por los servicios sociales del ayuntamiento. Se valora la encuesta del IDESCAT de condiciones de vida de 2018 donde el porcentaje de población con privación material severa se ha incrementado del 5% en 2017 al 6,5% en 2018, lo que demuestra estadísticamente el incumplimiento de la ley RGC.
También se informó de las diversas iniciativas emprendidas por la Comisión Promotora de la RGC ante el Parlamento de Cataluña, con el resultado de importantes mociones aprobadas que instan al gobierno de la Generalitat a revisar todas las solicitudes denegadas hasta la fecha ( más del 84%), las solicitudes registradas de información pública en el Departamento de Trabajo, las reclamaciones presentadas a la Comisión de Garantía del Derecho al Acceso a la información pública (GAIP) ante la respuesta parcial o negativa a estas solicitudes, las peticiones de intervención al Síndic de Greuges de Cataluña, las actividades de asesoramiento y acompañamiento a las personas solicitantes de la prestación, y las diversas acciones de protestas desarrolladas en los últimos meses ante el Departamento de Trabajo y el Palau de la Generalitat.
La reunión concluyó con el compromiso por parte del ayuntamiento de Terrassa de contactar con los principales ayuntamientos de la provincia de Barcelona para adoptar las medidas y gestiones que conduzcan al pleno cumplimiento del derecho a la Renta Garantizada de Ciudadanía a las familias y personas vulnerables.
Terrassa, 31 de julio 2019
Ayuntamiento de Terrassa
Comisión Promotora Renta Garantizada de Ciudadanía
- Detalles
La Renta Garantizada de Ciudadanía es un derecho
1.- Para defender tu derecho a la Renta Garantizada de Ciudadanía, si cumples con los requisitos o tu situación hace excepcional tu derecho para estar en situación de extrema necesidad, queremos informar que creemos imprescindible haber agotado todas las vías antes de poner el contencioso administrativo, siempre dentro de los términos y por escrito, es importante ir guardando toda la documentación vinculada así como toda aquella justificativa o acreditativa, de manera ordenada, los papeles son muy importantes.
2.- Es importante que cuando la administración te NOTIFIQUE cualquier carta que la contestes siempre, sea del tipo que sea, en especial si es un requerimiento de documentación, resolución de desistimiento, extinción, denegación o revisión de oficio. Los plazos son muy importantes, siempre están informados en la notificación, en requerimientos de documentaciones son 15 días hábiles, y alegaciones pueden ser menos, y en el recurso de alzada es un MES (de fecha a fecha). Si no agotas estos recursos no podrás llegar nunca a la vía judicial y la administración puede hacer caso omiso a tus peticiones indefinidamente.
3.- Una vez agotadas las opciones de reclamación al Gobierno de la Generalidad, creemos conveniente interponer siempre la demanda contencioso administrativa. El contencioso administrativo deberá presentarse siempre ante el Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, no hay que perder tiempo en poner la demanda en cualquier otro juzgado. Recuerda que tienes la opción de justicia gratuita a través del despacho del colegio de abogados existente en cada partido judicial.
4.- Una vez tienes la demanda interpuesta no aceptes cerrarla o retirarla debido a que te hayan dicho que te pagarán o por el hecho de que te hagan un pago parcial, espera cobrar los atrasos completamente y verificar el cobro mensual, y después lo valoras. Nosotros te recomendamos no retirar la demanda hasta que haya sentencia.
5.- Normalmente las personas afectadas deben acudir a la justicia gratuita. Recuerde que tienes la opción de justicia gratuita a través del despacho del Colegio de Abogados existente en cada partido judicial, si cumples los requisitos, pero no se harán nunca caso si no ha agotado las vías administrativas. Tienes que saber que el abogado de oficio debe estar de su lado, y tiene todo el derecho del mundo a tener una reunión presencial con su abogado, llevarle toda la documentación que desea añadido a la demanda, estar informados del estar y previsiones de vuestra demanda. También procedimiento y calendarios, y recibir copia de todas las acciones de su abogado. También tiene derecho a reclamar el Colegio de Abogados y al Síndic de Greuges si ves que tus derechos no son atendidos.
6.- Agradeceremos que todas aquellas personas afectadas con demanda interpuesta contacten con nosotros vía nuestro correo Esta dirección de correo electrónico está protegida contra spambots. Usted necesita tener Javascript activado para poder verla. para hacer seguimiento de los casos y poder tener información que pueda ser de utilidad a otras personas afectadas.
7.- Recordemos siempre la conveniencia de denunciar ante el Síndic de Greuges todas las resoluciones erróneas, injustas, equivocadas, irregulares conforme la ley, también denunciar los casos de falta de respuesta, las respuestas fuera de término, así como las situaciones de maltrato de la administración e indefensión, por acción y por omisión, y los incumplimiento de las resoluciones.
8.- También sugerimos denunciar públicamente a través de los medios de comunicación todas aquellas situaciones de irregularidad, de injusticia, de falta de cumplimiento de resoluciones, de no aplicación de la ley, de manera que se consigue dar visibilidad y defender su derecho a la Renta Garantizada de Ciudadanía.
9.- Recuerda que la demanda siempre puede ir paralela a una nueva petición de la RGC, son totalmente compatibles.
- Detalles
Comissió de Garantía del Dret d’Accés a la información Pública
Resolució 452/2019, de 26 de juliol
Número d’expedient de la Reclamació: 360/2019
Administració reclamada: Direcció General d’Economia Social, Tercer Sector, Cooperatives i Autoempresa (DGES). Departament de Treball, Afers Socials i Famílies. Generalitat de Catalunya.
Informació reclamada: Qüestions diverses sobre la Renda Garantida de Ciutadania.
Sentit de la Resolució: Estimació.
Resolució
Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 26 de juliol de 2019, resol per unanimitat:
- Estimar la Reclamació 360/2019 i declarar el dret de la persona reclamant a la informació indicada a l’antecedent 2.
- Anul·lar la resolució de la DGES de 9 de maig de 2019, que va inadmetre la sol·licitud d’informació de la que deriva aquesta Reclamació.
- Requerir a la DGES que lliuri a la persona reclamant la informació indicada a l’apartat 1 dins del termini màxim de dos mesos.
- Requerir a la DGES que en el termini màxim de dos mesos des de la notificació d’aquesta Resolució informi la GAIP de l’òrgan o persona responsable del seu compliment i de les actuacions fetes per complir-la.
- Convidar a la persona reclamant que informi a la GAIP de qualsevol incidència que es produeixi amb motiu del compliment d’aquesta Resolució.
- Declarar finalitzat el procediment relatiu a la Reclamació 360/2019 i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP.
Questions fetes via transparencia i desestimadas per la Direcció General d’Economia Social:
El 3 d’abril de 2019 la persona reclamant presenta les sis preguntes següents sobre recursos administratius i contenciosos administratius, en relació amb la implantació de la Renda garantida de ciutadania (RGC):
-
1. Quants recursos d’alçada han estat presentats davant resolucions que rebutgen la sol·licitud
de la prestació de Renda Garantida de Ciutadania des febrer 2018 fins a la data del 3 d'abril 2019? Quina és la distribució mensual fins a la data?.
Quants recursos d'alçada (prestació Renda Garantida de Ciutadania) s'han resolt i notificat fins a la data?, Quants han estat resolts i notificats dins el termini legal de tres mesos a partir de la presentació del recurs?, quants recursos han estat aprovats?, quins han estat els motius pera la seva aprovació?, quins han estat els motius pera la seva desaprovació?. -
2. Quants recursos d'alçada han estat presentats davant resolucions que rebutgen la sol·licitud de complement de pensió no contributiva o de prestació social en aplicació de la disposició addicional tercera de la llei de la Renda Garantida de Ciutadania des febrer 2018 fins a la data de 3 abril 2019?, quina és la distribució mensual fins a la data?.
Quants recursos d'alçada (complement de pensió no contributiva o de prestació social) s'han resolt i notificat fins a la data?, quants han estat resolts i notificats dins el termini legal després de la presentació del recurs?, quants Recursos han estat aprovats?, quins han estat els motius pera la seva aprovació?, quins han estat els motius pera la seva desaprovació?. -
3. Quants recursos al contenciós administratiu, per sol·licituds de prestació de la Renda Garantida de Ciutadania rebutjades, té coneixement l'administració com a part demandada fins a la data de 3 d'abril 2019?.
Quants d'aquests recursos al contenciós administratiu han estat revisats, corregits, resolts i abonats a la persona demandant per l'administració competent de la Generalitat, abans que hagin estat vistes pera sentencia per dit Tribunal?, han estat comunicats mitjançant notificació escrita al demandant la correcció de l'error comès per l'administració?.
Quantes sentencies del Tribunal del contenciós administratiu han estat favorables a la
persona demandant i quantes desfavorables?. -
4. Quants recursos al contenciós administratiu, per sol·licituds de complements de pensions
contributives i prestacions socials rebutjades, té coneixement l'administració com a part demandada fins a la data de 3 d'abril 2019?.
Quants d'aquests recursos al contenciós administratiu han estat revisats, corregits, resolts i abonats a la persona demandant per l'administració competent de la Generalitat, abans que hagin estat vistes per a sentencia per dit Tribunal?, han estat comunicats mitjançant notificació escrita al demandant la correcció de l'error comès per l'administració?.
Quantes sentencies del Tribunal del contenciós administratiu han estat favorables a la persona demandant i quantes desfavorables?. - 5. Quantes reclamacions d'abonament de la prestació de la Renda Garantida de Ciutadania, per silenci positiu incomplert (art 26 apartat 2 de la llei de la Renda Garantida de Ciutadania), han estat presentades des de febrer de 2018 fins al3 d'abril de 2019?, quina és la seva distribució mensual fins a la data?, quantes d'aquestes reclamacions han estat revisades per l'administració?, quantes han estat estimades i quantes desestimades?.
-
6. Quants recursos al contenciós administratiu, per reclamacions d'abonament de la prestació de la Renda Garantida de Ciutadania en compliment del silenci positiu (art 26 apartat 2 de la llei de la RGC) té coneixement l'administració com a part demandada fins a la data de 3 d'abril2019?.
Quants d'aquests recursos al contenciós administratiu han estat revisats, corregits, resolts i abonats a la persona demandant per l'administració competent de la Generalitat, abans que hagin estat vistes per a sentencia per dit Tribunal?, han estat comunicats mitjançant notificació escrita al demandant la correcció de l'error comès per l'administració?.
Quantes sentencies del Tribunal del contenciós administratiu han estat favorables a la persona demandant i quantes desfavorables?.
Ara la Direcció General d’Economia Social té e besos per donar resposta, si o si.
https://www.facebook.com/IlpDeLaRendaGarantidaCiutadana/posts/2305553492864104?__tn__=K-R
- Detalles
COMUNICAT
Publicació Nota Premsa enquesta condicions de vida 2018 a Catalunya:
https://govern.cat/govern/docs/2019/06/27/10/46/13feba7f-3e11-404f-b7f8-9636562a7d0f.pdf
Veure Taula 8. Taxa de risc de pobresa o exclusió social (AROPE) i els seus componentsCatalunya. 2013-2018
Taxa risc de pobreza
2017….20,0%
2018….21,3%
Taxa risc de pobreza o exclusió social (AROPE)
2017….23,8%
2018….24,7%
Taxa privació material severa
2017….5,0%
2018….6,5%
Aquestes dades evidencien novament el greu incompliment de la llei de la renda Garantida de Ciutadania pel Govern de la Generalitat.
L'increment de la taxa de privació material severa del 5% de 2017 al 6,5% el 2018 és un escàndol.
La pobresa amb privació material severa ha passat d'afectar en 2017 a 380.000 persones, a afectar en 2018 a 494.000. Més de 110.000.
Si s'hagués aplicat plenament la llei de la Renda Garantida de Ciutadania no haurien 494.000 persones en pobresa severa
Exigim el compliment de la llei al Govern de la Generalitat i que adopti mesures urgents contra els responsables directes de la vulneració de la llei.
Comissió Promotora Renda Garantida Ciutadanía
