- Detalles
El govern reconeix la seva incapacitat per gestionar la Renda Garantida de Ciutadania
PODERS 18/07/2019 00:51
El conseller Chakir El Homrani contesta amb evasives les preguntes sobre el perquè ha contractat la consultora Deloitte per posar ordre en la seva aplicació
El conseller de Treball, Afers Socials i Famílies, Chakir El Homrani, ha respost amb evasives les preguntes que li va formular l’equip promotor de la Renda Garantida de Ciutadania (RGC) per saber les raons que l’han portat a contractar la consultora Deloitte per gestionar-la. La major part de les respostes del departament de Treball, firmades pel director general d’Economia Social, el Tercer Sector, les Cooperatives i l’Autoempresa, Josep Vidal, es limiten a remetre al plec de clàusules que es van incorporar al contracte signat amb Deloitte. El valor estimat del contracte és de 1.117.616 euros, repartits entre un pressupost màxim de licitació de 587.080 euros i una pròrroga de la mateixa quantitat.
El departament reconeix en aquestes clàusules que “es considera necessari la contractació del servei de suport a la gestió dels processos vinculats a la prestació de la RGC per tal de garantir el funcionament correcte de la gestió d’aquesta prestació”. El funcionament incorrecte de la gestió duta des de setembre de 2017, que és quan es va començar a aplicar la Renda Garantida, ha estat denunciat reiteradament per l’equip promotor de la RGC i pels partits de l’oposició. Han criticat especialment l’elevadíssim nombre de prestacions rebutjades pel departament que dirigeix El Homrani. El departament, però, no assumeix cap responsabilitat pel fracàs i la frustració causats per la posada en marxa d’una Renda que va néixer amb l’expectativa de ser una eina útil per combatre la pobresa a Catalunya i que, al cap i a la fi, ha beneficiat menys persones que la desapareguda Renda Mínima d’Inserció.
La funció principal dels cinc empleats de Deloitte que s’han integrat a l'àrea que tramita les sol·licituds de RGC tenen, segons el plec de prescripcions del contracte esmentat, “la funció principal de poder garantir una eficient gestió de la prestació”. Eficient gestió que, per tant, s'assumeix que no s’ha donat fins ara i que ha comportat que la diputada de Catalunya en Comú Podem Marta Ribas demanés la dimissió de Chakir el Homrani al Ple parlamentari del passat 10 de juliol.
El Grup Promotor de la RGC demanarà el Síndic de Greuges que obligui el departament de Treball a aportar més informació i més exacta de com es gasta i quina utilitat té el milió d’euros llarg que ha pagat a Deloitte. De moment, la gestió de la prestació continua sent tant dolenta com sempre.
- Detalles
Desenes de denúncies per un error en la gestió de la renda garantida
- Bé, aquí tenim uns exemples, com recordatori del model de gestió del Govern de Catalunya, en relació al dret a la Renda Garantida de Ciutadania, fet que sens dubte ha impactat amb l’increment de pobresa severa existent a Catalunya segons informacions de la Generalitat de Cataluny (ahttps://www.idescat.cat/indicadors/?id=anuals&n=10412&lang=es&tema=cvida)
Natàlia Vila 19/05/2019
Una cinquantena de sol·licitants acusen el Govern d’enganyar-los per no concedir-los l’ajuda
El dia que el Víctor Manuel va rebre a casa la carta de la Generalitat en què se li requeria la documentació necessària per tramitar la seva sol·licitud per a la renda garantida, ja estava fora del termini legal per presentar-la. Tenia dues opcions: tornar a començar el periple burocràtic o reclamar. El seu cas no és l’únic: segons ha pogut saber l’ARA, una cinquantena de sol·licitants d’aquesta ajuda han demandat el Govern perquè se senten enganyats amb els terminis i acusen la Generalitat de dilatar les dates i les comunicacions per no concedir-los l’ajuda.
El Víctor Manuel -com la resta de testimonis consultats per aquest diari- assegura que va respondre al requeriment l’endemà mateix de rebre’l, dins dels 15 dies hàbils que diu la llei. En canvi, en una segona carta, la conselleria de Treball, Afers Socials i Famílies li assenyalava que el requeriment datava de l’1 de febrer del 2018 i que “en data 16 de febrer, un cop vençut el termini per respondre”, no havien rebut res i que, per tant, entenien que desistia de la seva sol·licitud. “Jo no vaig rebre la carta el dia 1, la vaig rebre el dia 22, i vaig contestar el 23”, assegura el Víctor Manuel.
Aquest diari ha comprovat que, efectivament, la missiva del departament va entrar a Correus el dia 22 i es va entregar al seu destinatari aquell mateix dia, i no pas el dia 1 de febrer, com consta a la signatura de la primera carta del Govern i com argumenta la segona comunicació. També s’han pogut comprovar diversos casos amb una incidència similar. L’advocat que ha recopilat totes aquestes denúncies, Joan Josep Pomar Lafont, assegura que té desenes de casos idèntics o similars i ja prepara una cinquantena més de demandes perquè, segons diu, hi veu “una pràctica sistemàtica de l’administració”.
“A mesura que he anat rebent casos m’he adonat dels mecanismes interns; és una gestió nefasta, ho estic veient en primera persona”, explica Pomar. “El que val és el dia de notificació [de la carta], però això el ciutadà no sempre ho sap”, argumenta. Pomar, que treballa en col·laboració amb el col·lectiu Iniciativa Demanda Col·lectiva Renda Garantida -vinculat al grup promotor de la iniciativa legislativa popular-, recorda, a més, que la llei preveu el “silenci administratiu positiu”: és a dir, que si l’administració passa més de quatre mesos sense dir res al sol·licitant, l’ajuda s’aprova automàticament. En aquest sentit, tant el col·lectiu com el seu advocat asseguren que moltes de les cartes s’envien just “al límit” i fins i tot més tard d’aquest termini que hauria d’afavorir els sol·licitants.
L’explicació del departament
Consultades per aquest diari, fonts de la conselleria expliquen a l’ARA que el termini que apareix a les cartes “és teòric”. “És el dia que calcula el programari amb un càlcul automàtic”, apunten fonts del departament, que asseguren que, si la persona acredita que ha presentat tota la documentació quan tocava, encara que la data sigui “una errada”, el desistiment “es corregeix”.
El departament també justifica que durant la posada en marxa d’aquesta ajuda “hi havia moltes dificultats, estava en vigor el 155” i també “hi havia molts problemes per relacionar els programaris del departament amb els de Correus”. També remarquen que aquests problemes ja s’han resolt. “També és cert que hem atès més de 152.000 persones, i pot passar que [la documentació] s’hagi enviat i extraviat; pot passar”, admeten les mateixes fonts, que mantenen que ara intenten fer-ne un seguiment exhaustiu i treballen amb la comissió de Govern pertinent per trobar “més suports”.
Mesos sense cobrar
La defensa dels sol·licitants, però, argumenta que a causa d’aquesta errada “automàtica” en les dates de les respostes els possibles beneficiaris van ser desestimats ara fa un any i han passat molts mesos sense cobrar una prestació que, per llei, els pertocaria. “No té perdó; algunes d’aquestes persones viuen al carrer”, denuncia l’advocat.
“Un cop pot ser una equivocació, però ¿quaranta també?”, es qüestiona Pomar. Per la seva banda, el departament insisteix que la clau per desestimar l’ajuda “no és la data” sinó si s’ha aportat o no tota la informació. “Potser hi havia un error en la data però la tramitació era correcta”, adverteixen. L’advocat que ha recopilat aquesta cinquantena de demandes també explica que ja n’ha hagut d’arxivar quatre. Segons Pomar, abans d’arribar al judici “els sol·licitants reben una carta en què els diuen que s’ha revisat el cas i que ara sí que els estimen la sol·licitud i demanen que s’arxivi la demanda”. Davant les necessitats d’ingressos, els clients accepten. Tot i això, “després no tothom cobra”, conclou.
Què és la renda garantida i com funciona?
1. En què consisteix aquesta prestació?
És una percepció econòmica periòdica que té per objectiu desenvolupar la promoció i l’empoderament del beneficiari i ajudar-lo a superar moments econòmics límit. Té uns requisits estrictes i consta de dues formes: l’ajuda completa i la complementària, que se suma als altres ingressos fins a arribar a l’indicador de renda de suficiència, marcat en un mínim de 569 euros mensuals (l’import augmenta en funció del nombre de membres de la família).
2. Quantes sol·licituds s’han tramitat fins ara?
La Generalitat diu que ha atès més de 152.000 persones interessades. Oficialment, fins al gener, el departament assegura que ha valorat 23.161 expedients (4.847 s’han acceptat, 13.047 s’han denegat i 2.662 sol·licitants han desistit).
3. Per què és tan difícil gestionar-la?
El Govern al·lega la gran complexitat i el fet que l’aplicació va coincidir amb el 155, que va provocar endarreriments. Per evitar el frau la llei també té moltes incompatibilitats amb altres ingressos. També addueixen problemes informàtics.
4. Què és el silenci administratiu positiu?
La llei de la renda garantida diu que si l’administració no es posa en contacte amb el sol·licitant abans de quatre mesos, la prestació s’activa automàticament.
5. Quines irregularitats denuncia el col·lectiu?
Acusen la Generalitat d’enganyar-los amb les dates dels terminis per generar suposats desistiments. També denuncien que no es compleixen els silencis administratius.
6. Hi havia alguna ajuda semblant anteriorment?
Sí: la renda mínima d’inserció, coneguda com a PIRMI. Els preceptors d’aquesta ajuda van passar a cobrar la renda garantida, que, a més, va ampliar-se per arribar a més famílies.
https://www.ara.cat/societat/Desenes-denuncies-error-gestio-garantida_0_2237176297.html
- Detalles
- Detalles
Els treballadors socials alerten que la renda de ciutadania no arriba a gent sense cap ingrés
29/05/2019
El col·legi professional de Girona, que atén persones sense recursos a través dels serveis socials, denuncia la burocràcia i la lentitud del procés · Els ciutadans hi tornen a acudir mesos després d'haver tramitat la petició
- Detalles
Els promotors de la Renda Garantida denuncien que la prestació no arriba a tothom qui la necessita
30/05/2019
La llei de la #RendaGarantidaCiutadania no s’està complint, tampoc el mandat de l’Estatut. Les irregularitats en les resolucions ja no es poden considerar casuals o errònies. Cal un canvi profund en la directriu política en compliment de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya i de la Llei 14/2017 de la Renda Garantida de Ciutadania
