Diari El Punt avui

Per acabar amb la pobresa

La campanya de recollida de signatures de la iniciativa legislativa popular (ILP) per una renda garantida ciutadana (RGC) ja està en marxa. Aquesta ILP pretén garantir una prestació econòmica a tothom que tingui uns ingressos econòmics per sota de l'índex de suficiència garantida que estableix la Generalitat cada any. La RGC està contemplada en l'article 24.3 de l'Estatut que es va votar a Catalunya en el referèndum del 2006.

És prou coneguda la situació de pobresa a Catalunya, que és cada cop més alarmant, i diversos informes alerten de diferents indicadors ben negatius: més d'una quarta part de la població catalana està en la pobresa i aquesta s'estén com una taca d'oli cada mes que passa. Les dificultats econòmiques per arribar a final de mes afecten ja un 60,2% dels catalans i les catalanes. I la pobresa severa s'ha multiplicat per 5: l'any 2008, la població catalana en situació de pobresa severa era de l'1,15% i el 2011, el percentatge va créixer al 4,98%.

Què fan els que parlen sovint de “blindar l'estat del benestar”? Perquè cal recordar que el govern va mutilar la renda mínima d'inserció (RMI) l'estiu del 2011. El govern va destinar el 2012 un 27% de menys recursos a la RMI que l'any 2011. Si el 2011 hi havia 32.000 expedients oberts a Catalunya, el 2012 ja eren només 23.123. Les retallades s'estan fent a les persones més febles tot i l'augment de la pobresa. I no han estat pas menors. No és només en el sector dels serveis socials; com ja és sabut també en d'altres sectors, com ara la sanitat pública o l'ensenyament, on estan blindant el que tenim d'estat del benestar, cada cop més escarransit.

En aquest context, caldria una acció efectiva del govern davant de la situació tan insostenible d'atur i pobresa del nostre país. Una acció que no arriba, el que va fer que, ja fa més d'un any, es posés en marxa una comissió promotora –formada per persones d'àmbits molt diversos de la ciutadania de Catalunya– per tal d'impulsar aquesta ILP, que a partir del 15 d'abril es mobilitzarà arreu de Catalunya per aconseguir un mínim de 50.000 signatures, les necessàries per poder tramitar el debat al Parlament.

Cada dia que passa veiem, i creiem, que la RGC es fa ben necessària. La destrucció de llocs de treball, acompanyada de la manca de protecció social, porta i portarà a uns escenaris de moltes necessitats socials, econòmiques, d'habitatge, de salut... La RGC pot posar fre a un panorama desolador que avança cada dia més. Es fa cada cop més imprescindible disposar d'uns ingressos mínims, per sobre del llindar de la pobresa i que no estiguin subjectes a cap disponibilitat pressupostària ni a les arbitrarietats polítiques de darrera hora.

Som conscients de les limitacions i condicionalitats que té, ja que caldrà saber qui la pot percebre i qui no i tenir un cert control administratiu, s'hauran de fer tràmits, verificar-los... a diferència d'una renda bàsica incondicional, sense cap test d'ingressos i, per tant, sense estigmes i molt més simple d'administrar. A banda de la ben necessària i justa redistribució de la riquesa que cal fer si no volem col·lapsar-nos del tot com a estat del benestar.

Malgrat les pegues que tota proposta valenta té, també som els primers a valorar els avenços que una RGC podrà suposar. Com diem des dels inicis de la campanya, és hora de rescatar les persones i repartir una part de la riquesa cada cop més concentrada. No hi ha llibertat (tampoc política) sense garantir el dret a l'existència, i això vol dir tenir una garantia suficient de rendes tal com reconeix l'Estatut. La RGC és un pas molt considerable en aquesta direcció. Només depèn de nosaltres fer-ho realitat.

 

Diari El Punt Avui

La reivindicació social d'una renda de ciutadania pren cos

La comissió promotora de la ILP per una prestació de 664 euros, satisfeta amb la recollida de firmes

La campanya ‘Rescatem les persones' s'allargarà fins a mitjan octubre

El 15-M i altres entitats hi donen suport

L'obertura de la campanya de la ILP per la renda garantida ciutadana es va celebrar el 4 d'abril al centre cívic Fort Pienc Foto: EL PUNT AVUI.
1
 

L'engranatge de la comissió promotora de la iniciativa legislativa popular (ILP) per una renda garantida de ciutadania treu fum. Tot i que encara consideren que és massa d'hora per fer balanç, les sensacions de la campanya de recollida de signatures –en calen 50.000 perquè la ILP tiri endavant i l'hagi de debatre el Parlament– són molt bones. “Només el dia de Sant Jordi a les Rambles, a Barcelona, van firmar més de 2.000 persones”, explica un dels impulsors de la iniciativa, Diosdado Toledano. Cada firma és una reivindicació per forçar la instauració d'una prestació de 664 euros per dotze pagues l'any per garantir que ningú visqui per sota del llindar de la pobresa.

La recollida de firmes va començar el dia 14 amb un acte organitzat per l'Assemblea de Treballadors Aturats de Barcelona a la plaça Marina-Zona Franca de Barcelona, on també es van aconseguir mig miler de signatures. “El procés està anant molt de pressa, i la gent se solidaritza fàcilment amb la reivindicació, perquè estem en una situació econòmica que, si no afecta a un mateix, sí que ho fa a algú del voltant”, afirma el mateix Toledano.

De moment, hi ha una trentena d'entitats adherides a la ILP, des del moviment d'aturats i el veïnal, fins a les coordinadores del 15-M i associacions polítiques i culturals, passant per entitats d'Església de base i els col·legis professionals d'educadors i treballadors socials, i se n'hi van afegint moltes més. “La primera setmana ja vam distribuir els 3.000 plecs per recollir firmes i ara n'hem encarregat 3.000 més, perquè ens en reclamen”, sosté Toledano. Els plecs han de passar pel Parlament perquè els segellin i els numerin.

Tot i que la previsió és que amb els 120 hàbils que la comissió té per llei per recollir les 50.000 firmes en tindran prou, la intenció és demanar una pròrroga i mantenir la campanya fins a mitjan octubre.

D'una banda, volen recollir el màxim possible de firmes per tenir més força davant del Parlament i, de l'altra, que l'explicació sobre què és una renda garantida de ciutadania arribi al màxim de gent possible. “L'objectiu d'esgotar tot el termini és aconseguir un suport que faci moure els grups polítics i, alhora, donar a conèixer que hi ha eines per evitar les situacions de pobresa”, segons coincideixen a dir els membres de la comissió.

A l'acte oficial de presentació de la campanya Rescatem les persones, al centre cívic Fort Pienc de Barcelona, es va quedar gent al carrer i s'estan pensant noves accions de mobilització ciutadana per donar a conèixer la iniciativa, que podrien ser marxes com les que ja han organitzat algunes assemblees d'aturats. “Ho estem parlant, però tenim clar que farem alguna mobilització que tingui ressò; sempre pacífica, però amb efecte social”, conclou Toledano.

 

LES XIFRES

902.300
catalans
estan a l'atur. Això vol dir que un 24,5% de la població activa de Catalunya en aquests moments no té feina.
267.000
famílies
tenen tots els
seus membres sense feina.
La taxa d'atur entre els
joves arriba al 52,7%.

 

Publicado en La Independent

Justícia desigual

Escrit per Carme Porta Abaddimecres, 1 de maig de 2013 13:15

Carme_Porta-1

 

OPINIÓ

Llegia que Alfredo Saenz es jubila, però no és un més... es jubila amb 85'7 milions d'€. Aquest empresari bancari, indultat el 2011 pel govern del PSOE de la seva inhabilitació per gestionar entitats bancàries, que tenia superada l'edat de jubilació des del 2009, es jubila amb una milionada.

 

Aquest és un fet immoral sempre, però molt especialment en uns moments en què la crisi econòmica apreta fort a les famílies i en que l'atur voreja el 25%. Moments en què les retallades socials en drets, prestacions i serveis, han estat importants i afecten directament la majoria de la població. Moments en que es retiren beques de menjador, ajuts econòmics per dependència, prestacions socials i d'atur. Moments en què les pensions comencen a tenir a sobre l'espasa de Damòcles i que amb diners públics s'ha recatat el sistema financer tot donant liquidesa als bancs que jubilen els seus directius de forma indecent i milionària.

Alguns jubilats són millor que altres? En aquest sentit, les dones que som les que principalment patim l'expulsió del mercat de treball –fruit de la Reforma laboral del govern del PP- patim també seriosament la minorització de dret per part del govern que indulta amics i criminalitza la població. El nostre treball invisible en l'ambit domèstic-familiar no compta en la nostra jubilació i, tot i haver treballat en el mercat laboral –formal i informal- les nostres pensions són misèrrimes, de forma general.

Mentre el govern indulta els seus amics de greus delictes com la corrupció o la prevaricació criminalitza les dones que volen interrompre l'embaràs i ens nega el dret al propi cos, a decidir per nosaltres mateixes i passa per sobre dels nostres drets i les nostres vides.

Segueixo llegint en altres àmbits i trobo una entrevista a Maria Teresa Rivera, una dona de 29 anys que ha estat condemnada, a El Salvador, a 40 anys de presó per un avortament involuntari. Afirma el seu desconeixement d'estar embarassada i que l'avortament va succeir de forma involuntària. Porta 15 mesos empresonada, el seu fill petit, a qui cuida la seva sogra, no té recursos econòmics i ella era l'únic salari de la família. Per ella no hi ha indult ni pietat.

A l'Estat espanyol, el ministre de Justícia ha acceptat les imposicions d ela jerarquia eclesiàstica catòlica i sembla que prengui el Salvador com a exemple. Les dones deixarem de tenir drets i serem delinqüents sigui quina sigui la nostra situació en el cas de fer un avortament. Passarem a la il·legalitat i la precarietat amb risc per la nostra salut i seguretat.

Les lleis tot i que la sacralitzada Carta Magna diu que han de ser iguals per a tothom no ho són. Amb la reforma de la llei d'interrupció de l'embaràs recularem més de 25 anys en els drets de les dones -tot i no haver-los assolit de forma completa encara- mentre alguns es jubilen de forma milionària després d'haver estat indultats i d'haver-se lucrat amb el salari més alt del sistema bancari espanyol. Definitivament la justícia és desigual!

 

 

COL·LABORACIÓ

 

 

 

 

20

04

2013

Rescatem les persones: per una renda garantida

Pere Enciso i Rodríguez

La realitat econòmica i social catalana és contundent: unes 900.000 persones es troben sense feina (la taxa d'atur és del 23,9%); el creixement del PIB continua essent negatiu; la taxa d'inflació (pujada de preus) segueix a un nivell poc competitiu (del 3,3% el desembre del 2012); la taxa de risc de pobresa es troba al voltant del 27% i, descomptant els ajuts de l'administració, voreja el 19% (dades del 2011, abans de les fortes retallades socials i les mesures de copagament sanitari en els anys posteriors).

La societat catalana es mou en una dinàmica molt perillosa que està comportant una fractura social a causa de la pèrdua o la reducció d'ingressos. Hem de recordar que, per a la majoria de la població, la principal font d'ingressos prové del salari obtingut al realitzar una feina. En aquests moments, la pèrdua de l'ocupació s'ha convertit en un fet quotidià, al qual avui ja s'afegeix l'augment d'aturats de llarga durada, és a dir, les persones que han esgotat la prestació d'atur i es queden sense ingressos o amb uns ingressos molt minsos provinents de prestacions socials.

La causa principal que ens trobem en aquesta situació és l'aplicació de polítiques neoliberals de desregularització del mercat laboral, les quals han facilitat els acomiadaments; a aquestes, cal afegir-hi les polítiques d'austeritat que han obligat les administracions a fer retallades i reduir la despesa pública, cosa que ha repercutit negativament en l'ocupació, en els ingressos dels seus treballadors i en les prestacions socials, educatives i sanitàries.

Per fer front a la crisi que estem patint i intentar pal·liar les bosses de pobresa i marginació, el passat dia 5 d'abril es va presentar a la ciutadania i als mitjans de comunicació la Iniciativa Legislativa Popular per una Renda Garantida Ciutadana. Perquè pugui ser presentada i debatuda al Parlament català, necessita l'aval de 50.000 ciutadans.

Resulta molt trist veure com la ciutadania es mobilitza constantment per procurar evitar injustícies socials i, en canvi, els nostres dirigents polítics no tenen presents aquests temes i ha de ser sempre la ciutadania qui ha de recordar que existeixen problemes de subsistència, i no precisament per renovar el cotxe o per la compra de l'última joguina tecnològica, sinó per poder pagar el menjar, la llum, el rebut de l'aigua, el transport, els medicaments, etcètera.

L'article 24.3 de l'Estatut de Catalunya diu: "Les persones o les famílies que es troben en situació de pobresa tenen dret a accedir a una renda garantida de ciutadania que els asseguri els mínims d'una vida digna, d'acord amb les condicions que legalment s'estableixen."

Segons això, i tal com recull la ILP per a la Renda Garantida de Ciutadania, "s'ha d'assegurar els mínims d'una vida digna a les persones i a les famílies o nuclis de convivència que es troben en situació de pobresa". "La Renda Garantida de Ciutadania té, com un dels seus principals objectius, desenvolupar la promoció de la persona i el seu empoderament i la millora de les condicions que l'han dut a requerir la prestació."

Per tant, l'objectiu és poder suplir la manca total o parcial d'ingressos econòmics i a la vegada intentar que cap persona i, per extensió, cap nucli familiar o de convivència estiguin per sota del llindar de pobresa.

A més a més, tal com comenta Daniel Raventós, demanar feina digna per a totes les persones en atur suposa un noble objectiu i seria molt desitjable, però mentre això no arriba, i no és previsible que arribi en els propers anys, aquestes mateixes persones han de tenir l'existència garantida. Poder menjar, allotjar-se, vestir-se, etcètera són necessitats diàries i bàsiques. És per aquesta realitat que la Iniciativa Legislativa Popular per una Renda Garantida de Ciutadania s'ha de fer.

Lleida Social hi dóna ple suport i anima la població a donar suport a la ILP de la Renda Garantida Ciutadana signant la petició i assistint als actes que es puguin realitzar de suport a la iniciativa. En aquest sentit, podem avançar que es recolliran signatures el dia de Sant Jordi al carrer Major. Tots hem de demanar als parlamentaris lleidatans que votin a favor de la proposta.

Les societats estan formades per persones, si les condicions de vida de la majoria empitjoren, aquesta societat ha fracassat com a tal. Com deia l'estimat José Luis Sampedro "el més important per a cadascú de nosaltres és la vida" i poder viure-la amb dignitat, sense misèria, ja que estem vivint en una societat de molta abundància, sobretot per a alguns. La prioritat dels diferents governs ha de ser molt clara: en primer lloc, RESCATEM LES PERSONES.

 


Article publicat avui al diari ARA i signat conjuntament.
Sergi Raventós Panyella
Carme Porta Abad
Membres de la Comissió Promotora de la ILP per una Renda Garantida Ciutadana i representants de la Xarxa Renda Bàsica

La campanya de recollida de signatures de la Iniciativa Legislativa Popular per una Renda Garantida Ciutadana (RGC) ja està en marxa. Aquesta ILP pretén garantir una prestació econòmica a tothom que tingui uns ingressos econòmics per sota del Índex de suficiència garantida que estableix la Generalitat cada any.

La RGC està contemplada a l’article 24.3 de l’Estatut d’Autonomia que vam votar a Catalunya en el referèndum del 2006.

La situació de pobresa a Catalunya és cada dia que passa més alarmant i els diversos informes que es publiquen alerten d’uns quants indicadors ben negatius. És rellevant i no del tot gaire conegut: més d’una quarta part de la població catalana està en la
pobresa i la situació no s’atura. Malgrat que Catalunya està per sobre de la mitjana del Regne d’Espanya, l’evolució indica que el risc de pobresa i exclusió social ha augmentat molt més que a la resta de l’Estat entre 2009-2011: un 6,8% en Catalunya per un 3,6%
en el conjunt de l’Estat.

Un altre indicador força preocupant pel futur de qualsevol país és el gran augment de la pobresa entre els i les menors de 16 anys, s’ha passat d’una taxa de risc de pobresa del 17,60% el 2008 al 26,40% en el 2011.

L’índex de privació material és un altre indicador que complementa les mesures de pobresa monetària. La privació material fa referència a la dificultat de les persones o de les llars per poder pagar els bens de consum i les activitats que són pròpies d’una societat. La privació material severa ha augmentat del 1,15% del 2007 al 4,98% del
2011 i aquesta contempla no poder fer front a tres dels següents indicadors: pagar les factures de lloguer, hipoteca o serveis públics, mantenir l’habitatge adequadament calent, assumir despeses inesperades, menjar carn o proteïnes de forma regular, anar de vacances, disposar d’aparell de televisió, de nevera, de cotxe i disposar de telèfon. Gairebé el 5% de la població està en una situació de pobresa severa!

Cal destacar un nou indicador: el considerable creixement dels treballadors i treballadores que pateixen la pobresa, working poor, aquelles persones que treballant tenen uns ingressos inferiors als que determina el llindar de la pobresa i que a Catalunya han augmentat més d’un 2% entre el 2007 i el 2010, passant d’un 11,40% a
un 13,70%, mentre que a la Unión Europea dels 27 es manté, malgrat la crisi, estable en un 8,50%.

Què estan fent davant d’aquesta situació socialment insostenible els Governs, tot i que parlen tot sovint de “blindar l’Estat del Benestar”? Cal recordar que van mutilar de forma vergonyosa la Renda mínima d’inserció (RMI) l’estiu del 2011. El govern va destinar pel 2012 un 27% de menys recursos a la RMI que l’any 2011. Les retallades en altres àmbits com la sanitat o l’educació públiques empitjoren la situació.

És per aquestes raons i la manca d’una resposta efectiva i decidida del govern actual que davant de la situació tan insostenible d’atur i pobresa del nostre país es va crear fa més d’un any una comissió promotora –formada per persones d’àmbits molt diversos de la ciutadania de Catalunya- per tal d’impulsar aquesta ILP, que aquesta setmana ha iniciat arreu de Catalunya el desplegament per tal d’aconseguir les 50000 signatures necessàries per poder debatre-la al Parlament.

Una Renda Garantida Ciutadana (RGC) que es fa ben necessària i imprescindible per centenars de milers de persones cada dia que passa. La destrucció de llocs de treball acompanyada de la manca de protecció social està portant i portarà uns escenaris de moltes necessitats socials, econòmiques, d’habitatge, de salut… Es podria posar un fre a aquest panorama desolador que avança cada dia més a Catalunya. Disposar d’uns ingressos mínims (per sobre del llindar de la pobresa) no subjectes a cap disponibilitat pressupostària ni a les arbitrarietats polítiques de darrera hora és quelcom que una
Administració que pensa en benefici de la ciutadania hauria de tenir com a prioritat més absoluta.

Encara que també som conscients de les limitacions i ondicionalitats que té, ja que ens caldrà saber qui la pot percebre i qui no, s’haurà de tenir un cert control administratiu, s’haurà de fer tràmits, verificar-los… a diferència d’una Renda Bàsica
incondicional com la que defensa la nostra associació, sense cap test d’ingressos i per tant sense estigmes i més simple d’administrar. Tampoc podem ignorar la pendent i urgent redistribució de la riquesa i revertir les grans desigualtats socials existents si no volem col·lapsar del tot l’Estat del Benestar.

No hi ha llibertat (tampoc per a poder decidir cap projecte polític seriós) sense garantir el dret a l’existència, i això vol dir tenir una garantia suficient de rendes tal com reconeix l’actual Estatut de Catalunya. La Renda Garantida Ciutadana és un pas molt
considerable en aquesta direcció. Només depèn de nosaltres fer-ho realitat.

 
Joomla templates by a4joomla