Taxa de risc de pobresa o exclusió social
El 24,0% de la població de Catalunya es troba en risc de pobresa o exclusió social l’any 2024 respecte al 24,4% del 2023
Taxa de risc de pobresa o exclusió social
L’any 2024, el 24,0% de la població de Catalunya es troba en risc de pobresa o exclusió social, una lleugera millora respecte al 24,4% registrat el 2023. Malgrat aquesta reducció, la xifra continua sent preocupant, ja que reflecteix que gairebé una de cada quatre persones a Catalunya enfronta dificultats econòmiques o socials significatives i que la Taxa de risc de pobresa o exclusió social no baixa.
Aquest indicador forma part de l’índex AROPE (At Risk of Poverty or Social Exclusion), utilitzat per la Unió Europea per mesurar la vulnerabilitat social. L’índex AROPE es basa en tres factors principals: la taxa de risc de pobresa, la privació material i social severa, i la baixa intensitat en l’ocupació. La variació d’aquest percentatge pot deure’s a canvis en qualsevol d’aquests tres factors, per la qual cosa és fonamental analitzar amb detall quins elements han influït en la lleugera millora del 2024.
Malgrat la reducció del percentatge, segueix existint un nombre important de persones que no aconsegueixen sortir de situacions de precarietat. Els efectes de la inflació, la dificultat per accedir a un habitatge assequible i la precarització del mercat laboral són factors que contribueixen al fet que un sector significatiu de la població continuï en risc d’exclusió. A més, els col·lectius més afectats solen ser els menors, les famílies monoparentals, les persones amb discapacitat i els treballadors amb feines temporals o de baixos ingressos.
Les polítiques públiques juguen un paper clau en la reducció d’aquests nivells. Mesures com l’increment del salari mínim, l’ampliació d’ajudes socials i el reforç de l’accés a serveis bàsics com la salut i l’educació poden contribuir a millorar la situació de les persones més vulnerables. No obstant això, és necessari un compromís sostingut per part de les administracions per garantir que aquesta tendència descendent continuï en els pròxims anys.
En conclusió, encara que la taxa de pobresa i exclusió social a Catalunya ha experimentat una lleugera millora el 2024, continua sent un desafiament important. Es requereix un esforç conjunt entre el sector públic, privat i la societat civil per generar condicions més equitatives i assegurar que totes les persones tinguin accés a una vida digna.