- Detalles
NOTA DE PREMSA ECAS 12.09.2019
La Renda Garantida de Ciutadania no assoleix els objectius com a eina per assegurar uns ingressos mínims a tota la població
- Dos anys després de l’entrada en vigor de la Llei, continua sense complir-se el precepte de l’Estatut i la pobresa i les desigualtats augmenten
- La deficient aplicació de la RGC evidencia l’escassa determinació del Govern pel que fa a les polítiques socials
- Cal accelerar el desplegament i aprovar el reglament per flexibilitzar els criteris i ampliar l’abast de la prestació
La Renda Garantida de Ciutadania continua sense donar compliment a l’Estatut de Catalunya, que en el seu article 24.3 estableix que “les persones o les famílies que es troben en situació de pobresa tenen dret a accedir a una renda garantida de ciutadania que els asseguri els mínims d’una vida digna”. Dos anys després que entrés en vigor la Llei 14/2017, del 20 de juliol, la cobertura de la RGC és insuficient i no s’ha aprovat encara el reglament que n’ha d’assegurar el desplegament. El Govern preveu aprovar-lo a principis de 2020 i s’espera que serveixi per flexibilitzar els criteris i ampliar-ne l’abast, ja que actualment queden excloses de la prestació moltes persones i famílies en situació de pobresa i vulnerabilitat.
La darrera Enquesta de Condicions de Vida de l’Idescat mostra que el 21,3% de la població està en risc de pobresa o exclusió social a Catalunya, una dada que empitjora i posa de relleu la necessitat d’incrementar la inversió social. Malgrat la suposada recuperació econòmica, les desigualtats augmenten: l’últim informe INSOCAT reflecteix com “després de disminuir entre 2014 i 2016, l’índex de Gini i el S80/S20 creixen lleugerament” i la pobresa es cronifica. Davant aquest panorama, la deficient aplicació de la RGC resulta decebedora i evidencia l’escassa determinació del Govern de la Generalitat pel que fa a les polítiques socials. La lluita contra la pobresa ha de ser una prioritat de país i no es pot ajornar ni supeditar a altres qüestions.
Les entitats d’acció social hem contribuït a millorar el desplegament de la RGC i seguirem vetllant perquè les expectatives que ara fa dos anys hi vam dipositar es compleixin. Vam elaborar un informe sobre l’aplicació durant els primers mesos en que alertàvem de l’alt nombre de denegacions i demanàvem unificar els criteris de resolució, a banda de detallar una sèrie d’incidències, disfuncions i mancances que vam exposar tant al conseller de Treball, Afers Socials i Famíjlies, Chakir el Homrani, com al Parlament de Catalunya. En les al·legacions presentades al Projecte de decret de desplegament de la Llei hem assenyalat diverses possibilitats de millora i hem insistit en la necessitat d’ampliar el rol de les entitats socials per agilitzar la gestió, facilitar els tràmits i assegurar l’acompanyament i el suport a les persones beneficiàries de la RGC. Aportacions plantejades també a la Comissió de Govern creada per avaluar el funcionament de la renda i reunida per primer cop el passat 5 de juny.
La realitat, però, sobrepassa l’abast d’una prestació com la que preveu la Llei 24/2017. Per això, més enllà d’exigir el complet desplegament de la RGC perquè arribi al màxim de persones que avui pateixen pobresa i exclusió, creiem que cal repensar el sistema de protecció social per adequar la resposta al context actual i, sobretot, al futur. La garantia d’uns ingressos mínims per a una vida digna, element bàsic que el nostre ordenament jurídic ja reconeix, s’ha d’entendre com un instrument d’apoderament individual per facilitar l’autonomia i la llibertat de les persones, així com per afavorir la seva participació en els afers col·lectius.
En aquest sentit, apostem pel debat al voltant de la garantia de rendes amb vocació universal, vinculat al futur dels treballs i a un nou model socioeconòmic que posi la vida, les persones i les cures al centre. Això passa per reconèixer el valor de la participació i de totes les contribucions a la vida comunitària, trencant el binomi que supedita la inclusió social a l’ocupació remunerada i reivindicant els drets de ciutadania com a pedra de toc de la inclusió i la cohesió social.
- Detalles
El Govern se mueve para frenar las demandas por la Renta Garantizada
- Este artículo no tiene desperdicio, una muestra del estilo de políticas sociales del Govern de la Generalitat y de Esquerra Republicana de Catalunya en particular. Se nos ríen en la cara.
7 junio 2019 Josep Catà Figuls
Solo el 21% de las 92.867 solicitudes valoradas desde que se desplegó la ayuda cumplían los requisitos
Reunión del consejero de Trabajo, Asuntos Sociales y Familia Chakir el Homrani se ha reunido con la Comision del Govern de la Renta Garantizada de Ciudadania Massimiliano Minocri EL PAÍS
La Generalitat quiere evitar que las críticas por la gestión de la Renta Garantizada de Ciudadanía deriven en un problema judicial. Solo el 21% de las 92.867 solicitudes valoradas desde que se desplegó la ayuda (en septiembre de 2017) cumplían los requisitos, según el Govern. Más de 50 afectados han presentado demandas al detectar irregularidades en las denegaciones. El Ejecutivo está revisando los casos y, tras aprobar alguna solicitud y pagar el dinero atrasado, pide el archivo de las demandas.
“Cuando una persona pide la Renta Garantizada es porque está en una situación vulnerable, y por lo tanto la respuesta tiene que ser inmediata”, dijo hace unos días en TV3 Josep Ginesta, secretario general de Trabajo, Asuntos Sociales y Familia de la Generalitat. Jordi Ballester, de 58 años y en paro, que vive en un piso ocupado en Cerdanyola del Vallès tras dormir varios meses en un cajero, lamenta que este no fue su caso.
Ballester fue de los primeros en solicitar la Renta Garantizada. Lo hizo diez días después de que entrase en vigor la ley, impulsada por una Iniciativa Legislativa Popular y aprobada en el Parlament por unanimidad. 19 meses después, y solo tras presentar un recurso de alzada y una demanda, el Govern ha revisado su solicitud y la ha aprobado. Tiene pendiente cobrar 6.600 euros en atrasos. De momento el Govern le ha pagado 1.548 euros con la promesa de que se le abonará el resto próximamente. Lo primero que ha hecho Ballester es pagar al abogado.
“A la Generalitat se le acaba el plazo, y ante las demandas no tiene más remedio que dar la razón a los recursos de alzada y aprobar las solicitudes. Pero no podemos aceptar que se archiven las demandas, están abusando de la confianza de estas personas humildes”, afirma Joan Josep Pomar, el abogado que se está haciendo cargo de estos casos. Pomar considera poco creíble que solo ahora, tras empezar la batalla judicial, la Administración se haya dado cuenta de que había valorado mal la solicitud de Ballester.
Negativas por tener trabajo o superar ingresos
Según Asuntos Sociales, el 60% de las negativas de la Renta Garantizada de Ciudadanía (RGC) son porque el demandante supera los ingresos máximos previstos en la ley o tiene un trabajo, dos requisitos incompatibles con esta prestación.
En su primer año de vida, el 27% de los casos desechados superaban los ingresos establecidos por la ley, una cifra que ascendió al 41% entre las solicitudes presentadas desde septiembre de 2018. Las denegaciones por estar trabajando a jornada completa supusieron el 23% el primer año y descendieron al 12% desde el otoño pasado.
En total, hay 78.024 ayudas vinculadas a la RGC (totales o complementos a la pensión). Desde que se desplegó la ley, se presentaron 96.235 solicitudes nuevas. De ellas, se han atendido 92.867, pero solo 19.402 han sido aprobadas.
Fuentes del departamento de Asuntos Sociales indican que son muy pocos los casos que están en los juzgados, y que las irregularidades en las denegaciones, que achacan a un “error humano”, no son representativas del conjunto de solicitudes. Además, sobre la dilatación del proceso en el tiempo, rechazan las acusaciones de que exista mala fe por parte de la Generalitat. “Son los tiempos que marca la ley. Cuando entra en el plano judicial el tiempo ya no se puede controlar”, explican desde el departamento. Según Asuntos Sociales, las solicitudes, que llegaron a alcanzar una demora de cinco meses, se están resolviendo ahora en 2,5 meses.
Los demandantes destacan que la revisión y aprobación de las solicitudes no significa que terminen los problemas. Francisco Giménez, de 36 años y padre de dos hijos, ha tenido que esperar un año y medio hasta que le revisaron su solicitud, tras lo cual la Generalitat pidió el archivo de la demanda al entender que ya había motivo de litigio. “Después de tanto tiempo esperando, lo saqué todo de golpe en el banco por si acaso”, cuenta Giménez. Al mes siguiente ya no ha cobrado. “Ahora me piden el extracto bancario, el padrón, y dicen que no puedo seguir cobrando porque puedo pedir una prestación de paternidad. También me envían una carta solicitando que detalle en qué me he gastado el dinero”, explica.
Las trabas burocráticas han sido una constante para los solicitantes, y algunos han detectado irregularidades que han denunciado. En algunos casos, como avanzó el diario Ara, a los solicitantes se les requería nueva documentación con una fecha posterior al plazo legal que tenían para pedir la prestación. Al haber terminado el plazo, la Generalitat entendía que el solicitante desistía en su solicitud. “Tenemos muchos casos idénticos, es una conducta probada de que la Generalitat quiere desestimar las solicitudes”, asegura el abogado.
“La ley dice que si después de cinco meses de la solicitud no hay respuesta, por silencio administrativo está aprobada. En todos los casos, la Generalitat pide nueva documentación justo antes de que acabe el plazo, una maniobra dilatoria”, añade el letrado. Francisco Javier González, de 50 años y residente en Santa Coloma de Gramanet, casi pierde la cuenta de las veces que ha tenido que presentar nueva documentación. "Presenté un recurso de alzada en abril de 2018 y han tardado un año en revisarlo. Ahora me piden los extractos bancarios de mi madre, aunque ya no vivo con ella", explica. A Francisco se le deben unos 8.000 euros en atrasos. El Govern le ha pagado, de momento, 1.394. “Dicen que lo pagarán fraccionadamente, pero no estoy seguro”, suspira.
https://elpais.com/ccaa/2019/06/06/catalunya/1559845848_061641.html
- Detalles
El govern reconeix la seva incapacitat per gestionar la Renda Garantida de Ciutadania
PODERS 18/07/2019 00:51
El conseller Chakir El Homrani contesta amb evasives les preguntes sobre el perquè ha contractat la consultora Deloitte per posar ordre en la seva aplicació
El conseller de Treball, Afers Socials i Famílies, Chakir El Homrani, ha respost amb evasives les preguntes que li va formular l’equip promotor de la Renda Garantida de Ciutadania (RGC) per saber les raons que l’han portat a contractar la consultora Deloitte per gestionar-la. La major part de les respostes del departament de Treball, firmades pel director general d’Economia Social, el Tercer Sector, les Cooperatives i l’Autoempresa, Josep Vidal, es limiten a remetre al plec de clàusules que es van incorporar al contracte signat amb Deloitte. El valor estimat del contracte és de 1.117.616 euros, repartits entre un pressupost màxim de licitació de 587.080 euros i una pròrroga de la mateixa quantitat.
El departament reconeix en aquestes clàusules que “es considera necessari la contractació del servei de suport a la gestió dels processos vinculats a la prestació de la RGC per tal de garantir el funcionament correcte de la gestió d’aquesta prestació”. El funcionament incorrecte de la gestió duta des de setembre de 2017, que és quan es va començar a aplicar la Renda Garantida, ha estat denunciat reiteradament per l’equip promotor de la RGC i pels partits de l’oposició. Han criticat especialment l’elevadíssim nombre de prestacions rebutjades pel departament que dirigeix El Homrani. El departament, però, no assumeix cap responsabilitat pel fracàs i la frustració causats per la posada en marxa d’una Renda que va néixer amb l’expectativa de ser una eina útil per combatre la pobresa a Catalunya i que, al cap i a la fi, ha beneficiat menys persones que la desapareguda Renda Mínima d’Inserció.
La funció principal dels cinc empleats de Deloitte que s’han integrat a l'àrea que tramita les sol·licituds de RGC tenen, segons el plec de prescripcions del contracte esmentat, “la funció principal de poder garantir una eficient gestió de la prestació”. Eficient gestió que, per tant, s'assumeix que no s’ha donat fins ara i que ha comportat que la diputada de Catalunya en Comú Podem Marta Ribas demanés la dimissió de Chakir el Homrani al Ple parlamentari del passat 10 de juliol.
El Grup Promotor de la RGC demanarà el Síndic de Greuges que obligui el departament de Treball a aportar més informació i més exacta de com es gasta i quina utilitat té el milió d’euros llarg que ha pagat a Deloitte. De moment, la gestió de la prestació continua sent tant dolenta com sempre.
- Detalles
Desenes de denúncies per un error en la gestió de la renda garantida
- Bé, aquí tenim uns exemples, com recordatori del model de gestió del Govern de Catalunya, en relació al dret a la Renda Garantida de Ciutadania, fet que sens dubte ha impactat amb l’increment de pobresa severa existent a Catalunya segons informacions de la Generalitat de Cataluny (ahttps://www.idescat.cat/indicadors/?id=anuals&n=10412&lang=es&tema=cvida)
Natàlia Vila 19/05/2019
Una cinquantena de sol·licitants acusen el Govern d’enganyar-los per no concedir-los l’ajuda
El dia que el Víctor Manuel va rebre a casa la carta de la Generalitat en què se li requeria la documentació necessària per tramitar la seva sol·licitud per a la renda garantida, ja estava fora del termini legal per presentar-la. Tenia dues opcions: tornar a començar el periple burocràtic o reclamar. El seu cas no és l’únic: segons ha pogut saber l’ARA, una cinquantena de sol·licitants d’aquesta ajuda han demandat el Govern perquè se senten enganyats amb els terminis i acusen la Generalitat de dilatar les dates i les comunicacions per no concedir-los l’ajuda.
El Víctor Manuel -com la resta de testimonis consultats per aquest diari- assegura que va respondre al requeriment l’endemà mateix de rebre’l, dins dels 15 dies hàbils que diu la llei. En canvi, en una segona carta, la conselleria de Treball, Afers Socials i Famílies li assenyalava que el requeriment datava de l’1 de febrer del 2018 i que “en data 16 de febrer, un cop vençut el termini per respondre”, no havien rebut res i que, per tant, entenien que desistia de la seva sol·licitud. “Jo no vaig rebre la carta el dia 1, la vaig rebre el dia 22, i vaig contestar el 23”, assegura el Víctor Manuel.
Aquest diari ha comprovat que, efectivament, la missiva del departament va entrar a Correus el dia 22 i es va entregar al seu destinatari aquell mateix dia, i no pas el dia 1 de febrer, com consta a la signatura de la primera carta del Govern i com argumenta la segona comunicació. També s’han pogut comprovar diversos casos amb una incidència similar. L’advocat que ha recopilat totes aquestes denúncies, Joan Josep Pomar Lafont, assegura que té desenes de casos idèntics o similars i ja prepara una cinquantena més de demandes perquè, segons diu, hi veu “una pràctica sistemàtica de l’administració”.
“A mesura que he anat rebent casos m’he adonat dels mecanismes interns; és una gestió nefasta, ho estic veient en primera persona”, explica Pomar. “El que val és el dia de notificació [de la carta], però això el ciutadà no sempre ho sap”, argumenta. Pomar, que treballa en col·laboració amb el col·lectiu Iniciativa Demanda Col·lectiva Renda Garantida -vinculat al grup promotor de la iniciativa legislativa popular-, recorda, a més, que la llei preveu el “silenci administratiu positiu”: és a dir, que si l’administració passa més de quatre mesos sense dir res al sol·licitant, l’ajuda s’aprova automàticament. En aquest sentit, tant el col·lectiu com el seu advocat asseguren que moltes de les cartes s’envien just “al límit” i fins i tot més tard d’aquest termini que hauria d’afavorir els sol·licitants.
L’explicació del departament
Consultades per aquest diari, fonts de la conselleria expliquen a l’ARA que el termini que apareix a les cartes “és teòric”. “És el dia que calcula el programari amb un càlcul automàtic”, apunten fonts del departament, que asseguren que, si la persona acredita que ha presentat tota la documentació quan tocava, encara que la data sigui “una errada”, el desistiment “es corregeix”.
El departament també justifica que durant la posada en marxa d’aquesta ajuda “hi havia moltes dificultats, estava en vigor el 155” i també “hi havia molts problemes per relacionar els programaris del departament amb els de Correus”. També remarquen que aquests problemes ja s’han resolt. “També és cert que hem atès més de 152.000 persones, i pot passar que [la documentació] s’hagi enviat i extraviat; pot passar”, admeten les mateixes fonts, que mantenen que ara intenten fer-ne un seguiment exhaustiu i treballen amb la comissió de Govern pertinent per trobar “més suports”.
Mesos sense cobrar
La defensa dels sol·licitants, però, argumenta que a causa d’aquesta errada “automàtica” en les dates de les respostes els possibles beneficiaris van ser desestimats ara fa un any i han passat molts mesos sense cobrar una prestació que, per llei, els pertocaria. “No té perdó; algunes d’aquestes persones viuen al carrer”, denuncia l’advocat.
“Un cop pot ser una equivocació, però ¿quaranta també?”, es qüestiona Pomar. Per la seva banda, el departament insisteix que la clau per desestimar l’ajuda “no és la data” sinó si s’ha aportat o no tota la informació. “Potser hi havia un error en la data però la tramitació era correcta”, adverteixen. L’advocat que ha recopilat aquesta cinquantena de demandes també explica que ja n’ha hagut d’arxivar quatre. Segons Pomar, abans d’arribar al judici “els sol·licitants reben una carta en què els diuen que s’ha revisat el cas i que ara sí que els estimen la sol·licitud i demanen que s’arxivi la demanda”. Davant les necessitats d’ingressos, els clients accepten. Tot i això, “després no tothom cobra”, conclou.
Què és la renda garantida i com funciona?
1. En què consisteix aquesta prestació?
És una percepció econòmica periòdica que té per objectiu desenvolupar la promoció i l’empoderament del beneficiari i ajudar-lo a superar moments econòmics límit. Té uns requisits estrictes i consta de dues formes: l’ajuda completa i la complementària, que se suma als altres ingressos fins a arribar a l’indicador de renda de suficiència, marcat en un mínim de 569 euros mensuals (l’import augmenta en funció del nombre de membres de la família).
2. Quantes sol·licituds s’han tramitat fins ara?
La Generalitat diu que ha atès més de 152.000 persones interessades. Oficialment, fins al gener, el departament assegura que ha valorat 23.161 expedients (4.847 s’han acceptat, 13.047 s’han denegat i 2.662 sol·licitants han desistit).
3. Per què és tan difícil gestionar-la?
El Govern al·lega la gran complexitat i el fet que l’aplicació va coincidir amb el 155, que va provocar endarreriments. Per evitar el frau la llei també té moltes incompatibilitats amb altres ingressos. També addueixen problemes informàtics.
4. Què és el silenci administratiu positiu?
La llei de la renda garantida diu que si l’administració no es posa en contacte amb el sol·licitant abans de quatre mesos, la prestació s’activa automàticament.
5. Quines irregularitats denuncia el col·lectiu?
Acusen la Generalitat d’enganyar-los amb les dates dels terminis per generar suposats desistiments. També denuncien que no es compleixen els silencis administratius.
6. Hi havia alguna ajuda semblant anteriorment?
Sí: la renda mínima d’inserció, coneguda com a PIRMI. Els preceptors d’aquesta ajuda van passar a cobrar la renda garantida, que, a més, va ampliar-se per arribar a més famílies.
https://www.ara.cat/societat/Desenes-denuncies-error-gestio-garantida_0_2237176297.html
- Detalles
