Guías  Actas  Comunicados  Presentación ILP  Donaciones  Vídeo  Prensa  Contactar

ASSESSORAMENT COL·LECTIU / ASESORAMIENTO COLECTIVO

 Jueves laborables por las tardes de las 17h. a 19h. C/ Obradors, 8-10. ( <M> Drassanes L3 o Jaume I L4 ) en el local FAVB

 ¡DEFIENDE TUS DERECHOS! Les persones o les famílies que es troben en situació de pobresa tenen dret a accedir a una renda garantida de ciutadania que els asseguri els mínims d’una vida digna”. Estatut de Catalunya, en el seu article 24.3

 asesoriargc@gmail.com   www. rendagarantidaciutadana.net   @ILPRendaGC ILP de la Renda Garantida Ciutadana

 

Els treballadors socials alerten que la renda de ciutadania no arriba a gent sense cap ingrés

29/05/2019

El col·legi professional de Girona, que atén persones sense recursos a través dels serveis socials, denuncia la burocràcia i la lentitud del procés · Els ciutadans hi tornen a acudir mesos després d'haver tramitat la petició

 

https://www.diaridegirona.cat/comarques/2019/05/29/treballadors-socials-alerten-que-renda/983258.html

 

Els promotors de la Renda Garantida denuncien que la prestació no arriba a tothom qui la necessita

30/05/2019

La llei de la #RendaGarantidaCiutadania no s’està complint, tampoc el mandat de l’Estatut. Les irregularitats en les resolucions ja no es poden considerar casuals o errònies. Cal un canvi profund en la directriu política en compliment de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya i de la Llei 14/2017 de la Renda Garantida de Ciutadania

https://www.ccma.cat/tv3/alacarta/telenoticies/els-promotors-de-la-renda-garantida-denuncien-que-la-prestacio-no-arriba-a-tothom-qui-la-necessita/video/5864009/

 

POBRESA

Desenes de denúncies per un error en la gestió de la renda garantida

Una cinquantena de sol·licitants acusen el Govern d’enganyar-los per no concedir-los l’ajuda

19/05/2019 Natàlia Vila

 

El dia que el Víctor Manuel va rebre a casa la carta de la Generalitat en què se li requeria la documentació necessària per tramitar la seva sol·licitud per a la renda garantida, ja estava fora del termini legal per presentar-la. Tenia dues opcions: tornar a començar el periple burocràtic o reclamar. El seu cas no és l’únic: segons ha pogut saber l’ARA, una cinquantena de sol·licitants d’aquesta ajuda han demandat el Govern perquè se senten enganyats amb els terminis i acusen la Generalitat de dilatar les dates i les comunicacions per no concedir-los l’ajuda.

El Víctor Manuel -com la resta de testimonis consultats per aquest diari- assegura que va respondre al requeriment l’endemà mateix de rebre’l, dins dels 15 dies hàbils que diu la llei. En canvi, en una segona carta, la conselleria de Treball, Afers Socials i Famílies li assenyalava que el requeriment datava de l’1 de febrer del 2018 i que “en data 16 de febrer, un cop vençut el termini per respondre”, no havien rebut res i que, per tant, entenien que desistia de la seva sol·licitud. “Jo no vaig rebre la carta el dia 1, la vaig rebre el dia 22, i vaig contestar el 23”, assegura el Víctor Manuel.

Aquest diari ha comprovat que, efectivament, la missiva del departament va entrar a Correus el dia 22 i es va entregar al seu destinatari aquell mateix dia, i no pas el dia 1 de febrer, com consta a la signatura de la primera carta del Govern i com argumenta la segona comunicació. També s’han pogut comprovar diversos casos amb una incidència similar. L’advocat que ha recopilat totes aquestes denúncies, Joan Josep Pomar Lafont, assegura que té desenes de casos idèntics o similars i ja prepara una cinquantena més de demandes perquè, segons diu, hi veu “una pràctica sistemàtica de l’administració”.

“A mesura que he anat rebent casos m’he adonat dels mecanismes interns; és una gestió nefasta, ho estic veient en primera persona”, explica Pomar. “El que val és el dia de notificació [de la carta], però això el ciutadà no sempre ho sap”, argumenta. Pomar, que treballa en col·laboració amb el col·lectiu Iniciativa Demanda Col·lectiva Renda Garantida -vinculat al grup promotor de la iniciativa legislativa popular-, recorda, a més, que la llei preveu el “silenci administratiu positiu”: és a dir, que si l’administració passa més de quatre mesos sense dir res al sol·licitant, l’ajuda s’aprova automàticament. En aquest sentit, tant el col·lectiu com el seu advocat asseguren que moltes de les cartes s’envien just “al límit” i fins i tot més tard d’aquest termini que hauria d’afavorir els sol·licitants.

L’explicació del departament

Consultades per aquest diari, fonts de la conselleria expliquen a l’ARA que el termini que apareix a les cartes “és teòric”. “És el dia que calcula el programari amb un càlcul automàtic”, apunten fonts del departament, que asseguren que, si la persona acredita que ha presentat tota la documentació quan tocava, encara que la data sigui “una errada”, el desistiment “es corregeix”.

El departament també justifica que durant la posada en marxa d’aquesta ajuda “hi havia moltes dificultats, estava en vigor el 155” i també “hi havia molts problemes per relacionar els programaris del departament amb els de Correus”. També remarquen que aquests problemes ja s’han resolt. “També és cert que hem atès més de 152.000 persones, i pot passar que [la documentació] s’hagi enviat i extraviat; pot passar”, admeten les mateixes fonts, que mantenen que ara intenten fer-ne un seguiment exhaustiu i treballen amb la comissió de Govern pertinent per trobar “més suports”.

Mesos sense cobrar

La defensa dels sol·licitants, però, argumenta que a causa d’aquesta errada “automàtica” en les dates de les respostes els possibles beneficiaris van ser desestimats ara fa un any i han passat molts mesos sense cobrar una prestació que, per llei, els pertocaria. “No té perdó; algunes d’aquestes persones viuen al carrer”, denuncia l’advocat.

“Un cop pot ser una equivocació, però ¿quaranta també?”, es qüestiona Pomar. Per la seva banda, el departament insisteix que la clau per desestimar l’ajuda “no és la data” sinó si s’ha aportat o no tota la informació. “Potser hi havia un error en la data però la tramitació era correcta”, adverteixen. L’advocat que ha recopilat aquesta cinquantena de demandes també explica que ja n’ha hagut d’arxivar quatre. Segons Pomar, abans d’arribar al judici “els sol·licitants reben una carta en què els diuen que s’ha revisat el cas i que ara sí que els estimen la sol·licitud i demanen que s’arxivi la demanda”. Davant les necessitats d’ingressos, els clients accepten. Tot i això, “després no tothom cobra”, conclou.

 

Què és la renda garantida i com funciona?

1. En què consisteix aquesta prestació?

És una percepció econòmica periòdica que té per objectiu desenvolupar la promoció i l’empoderament del beneficiari i ajudar-lo a superar moments econòmics límit. Té uns requisits estrictes i consta de dues formes: l’ajuda completa i la complementària, que se suma als altres ingressos fins a arribar a l’indicador de renda de suficiència, marcat en un mínim de 569 euros mensuals (l’import augmenta en funció del nombre de membres de la família).

2. Quantes sol·licituds s’han tramitat fins ara?

La Generalitat diu que ha atès més de 152.000 persones interessades. Oficialment, fins al gener, el departament assegura que ha valorat 23.161 expedients (4.847 s’han acceptat, 13.047 s’han denegat i 2.662 sol·licitants han desistit).

3. Per què és tan difícil gestionar-la?

El Govern al·lega la gran complexitat i el fet que l’aplicació va coincidir amb el 155, que va provocar endarreriments. Per evitar el frau la llei també té moltes incompatibilitats amb altres ingressos. També addueixen problemes informàtics.

4. Què és el silenci administratiu positiu?

La llei de la renda garantida diu que si l’administració no es posa en contacte amb el sol·licitant abans de quatre mesos, la prestació s’activa automàticament.

5. Quines irregularitats denuncia el col·lectiu?

Acusen la Generalitat d’enganyar-los amb les dates dels terminis per generar suposats desistiments. També denuncien que no es compleixen els silencis administratius.

6. Hi havia alguna ajuda semblant anteriorment?

Sí: la renda mínima d’inserció, coneguda com a PIRMI. Els preceptors d’aquesta ajuda van passar a cobrar la renda garantida, que, a més, va ampliar-se per arribar a més famílies.

https://www.ara.cat/societat/Desenes-denuncies-error-gestio-garantida_0_2237176297.html

 

Hi ha menys beneficiaris de la Renda Garantida que els que rebien la Renda Mínima d’Inserció

Redacció 10/05/2019

El departament de Treball reconeix que l’aplicació d’aquesta prestació ha perjudicat les famílies més vulnerables en comptes d’ajudar-les

16-renda-garantida_12_893x514.jpeg

Concentració per reclamar la renda garantida davant el Parlament.

El 15 de gener passat hi havia menys beneficiaris de la Renda Garantida de Ciutadania (RGC) que els que rebien la Renda Mínima d’Inserció (RMI) el setembre de 2017. El 15 de setembre d’aquell any es van convertir els 26.130 expedients vigents de la RMI en beneficiaris de la RGC. Quan va començar 2019, aquesta quantitat s’havia reduït a 25.928; és a dir, més de dos-cents menys.

Aquestes dades apareixen en la resposta que el departament de Treball, Afers socials i Famílies, dirigit per Chakir El Homrani (ERC), va fer arribar, el 3 de maig, a la Comissió Promotora de la Renda Garantida de Ciutadania. Feia mesos que els promotors de la RGC reclamaven aquesta informació però el departament de Treball els hi va negar fins que la Comissió de Garantia del Dret a l’Accés d’Informació Pública de la Generalitat el va obligar a comunicar-la.

El departament que dirigeix El Homrani assegura, d’altra banda, que no té les dades relatives al nombre de persones sense llar que reben la RGC. Aquestes dades “estan en fase d’explotació i està prevista la seva publicació al web de la RGC en els propers mesos”, es llegeix en la seva resposta.

L’equip promotor de la iniciativa legislativa popular que va portar la RGC al Parlament, amb l’aval de més de 120.000 firmes, ha difós un comunicat en què afirma que “davant les gravíssimes conseqüències socials de la vulneració del dret a la RGC de les persones en situació de pobresa de Catalunya, apel·lem a la consciència cívica i solidària de la societat, a les seves organitzacions i entitats socials, cíviques i polítiques a mobilitzar-se per exigir el respecte d’aquest dret, promoure una investigació pública i una auditoria independent sobre la gestió de la implementació d’aquesta llei, i demanar les responsabilitats polítiques corresponents a la conselleria de Treball, Afers socials i Famílies”.

 

https://www.eltriangle.eu/ca/actualitat/poders/hi-ha-menys-beneficiaris-de-la-renda-garantida-que-els-que-rebien-la-renda-minima-d-insercio_102507_102.html

 

La Renta Garantizada no iguala la cobertura de la ayuda que sustituyó

7 Mayo 2019

El Govern, en respuesta a una petición de transparencia, admite que solo ha aprobado el 9,2% de las nuevas solicitudes de la prestación hasta mediados de enero

1557169221_964274_1557169383_noticia_normal_recorte1.jpg

Los promotores de la ILP en el Parlament, tras la aprobación de la ley. Parlament

La Generalitat tiene vigentes 25.928 expedientes de Renta Garantizada de Ciudadanía (RGC) que se traducen en 64.188 beneficiarios. Los datos, a los que ha tenido acceso EL PAÍS, los aportó el Govern tras una petición de transparencia hecha por los promotores de la ley que regula esta prestación. La RGC nació en septiembre de 2017 para sustituir a la Renta Mínima de Inserción y dar cobertura a más personas en situación de pobreza. Tras una implantación irregular con solo un 9,2% de nuevas solicitudes aprobadas, la RGC no llega a igualar a la anterior ayuda, que en febrero de 2017 cubría a 27.800 hogares y 67.966 beneficiarios.

 

El consenso que generó la ley de la Renta Garantizada de Ciudadanía —aprobada por unanimidad después de que los agentes sociales presentaran una Iniciativa Legislativa Popular— estuvo seguido por una intensa polémica por el fracaso de su implementación, con un porcentaje muy bajo de nuevas solicitudes aprobadas. El consejero de Trabajo, Asuntos Sociales y Familia, Chakir El Homrani, ha entonado este lunes un mea culpa en una entrevista a la agencia Efe, aunque ha argumentado que el Govern, intervenido con la aplicación del artículo 155 de la Constitución, poco podía hacer.

Un año y ocho meses después del inicio de la nueva prestación, y nueve meses después de la recuperación del autogobierno, El Homrani ha destacado que actualmente se aprueba el 30% de las nuevas solicitudes de RGC, y que hay 120.000 beneficiarios. Sin embargo, los promotores de esta prestación y algunos partidos de la oposición acusan al Govern de “maquillar” los datos.

Consideran que el 30% de solicitudes aprobadas está distorsionado porque se refiere a un periodo de tiempo corto (desde enero de 2019 hasta ahora) en el que además se han registrado menos solicitudes. “Al ver un número tan alto de denegaciones muchos han desistido”, afirma Diosdado Toledano, portavoz de la plataforma impulsora de la RGC. Tampoco considera creíbles los 120.000 beneficiarios, ya que es la suma a los que perciben la totalidad de la RGC (644 euros al mes por una persona) y de los que, al ser beneficiarios de otra prestación, solo cobran un complemento (que puede ser de tan solo 50 euros).

Las cifras aportadas por el consejero también los pone en duda la información que el propio Ejecutivo del presidente Quim Torra ha remitido a la Comisión de Garantía del Derecho de Acceso a la Información Pública. Según este documento, que recoge datos desde el 15 de septiembre de 2017 hasta el 15 de enero de 2019, hay 25.928 expedientes vigentes de RGC y 64.188 beneficiarios. Ambas cifras no llegan a igualar las de la Renta Mínima de Inserción en 2017, la ayuda que la nueva prestación pretendía ampliar. Los datos indican que hay, por otra parte, 49.733 expedientes vigentes de complementos, 54.528 beneficiarios.

Sobre las solicitudes aprobadas y denegadas hasta mediados de enero de este año, la Generalitat admite que solo ha aprobado 4.268 de las 46.429 nuevas solicitudes, es decir, un 9,2%. La Generalitat denegó 37.975 nuevas solicitudes, principalmente por superar los ingresos establecidos en la ley, tener un trabajo o no acreditar una residencia continuada. Con respecto a los complementos, el porcentaje de solicitudes aprobadas sube hasta el 23%.

Los promotores de la ley de la RGC lamentan que el Govern no desglose los datos, tampoco en la respuesta a la petición de transparencia, para conocer cuántas solicitudes de RGC por parte de personas sin hogar fueron aprobadas o denegadas.

Precisamente, la cobertura a las personas sin hogar, así como la de otros colectivos vulnerables, debía blindarse con un reglamento de la RGC que, pese a ser obligatorio por la ley, el Govern no ha conseguido sacar adelante. Finalmente la cobertura a estos colectivos se garantizó con una modificación de la ley propuesta por el PSC. “Hay una gran dejadez y un gran obscurantismo. No hay reglamento, y tampoco se hace caso a la resolución del Parlament que obliga a revisar todas las denegaciones”, asegura el diputado socialista Raúl Moreno.

 

https://elpais.com/ccaa/2019/05/06/catalunya/1557169221_964274.html

 

Joomla templates by a4joomla