- Detalles
Unos 800.000 niños viven en familias sin ningún empleo
INFANCIA
· El 43% de los menores más pobres en España abandona prematuramente los estudios y el 33% de los más vulnerables sufre obesidad, según Save the Children
·
ROSA M. BOSCH, Barcelona
14/02/2017 15:00 | Actualizado a 14/02/2017 16:01
El número de menores que sobrevive en hogares donde ninguna de las personas adultas tiene un empleo se ha disparado desde 2008situándose en cerca del 12%, unos 800.000 niños, en 2015, según denuncia Save the Children en el informe Desheredados. Desigualdad infantil, igualdad de oportunidades y políticas públicas en España, presentado este martes por la mañana.
Además, el 25,1% de los contratos laborales eran temporales, casi el doble que la media de la Unión Europea (UE). “Cuando la participación de los padres en el mercado laboral no es suficiente no pueden evitar que sus hijos caigan en la pobreza, tienen un 54% más probabilidades de sufrir pobreza”, subraya la oenegé.
Aumentan en 424.00 los niños más pobres
Save the Children recuerda que España es uno de los países de la UE con más desigualdad lo que se traduce en que los niños con menos recursos se hayan empobrecido durante la crisis cinco veces más que los más acomodados, un 32% y un 6% en cada caso. Así, de 2008 a 2015 el número de menores en situación de pobreza severa creció en 424.000. La falta de recursos incide en todos los ámbitos de la vida, con especial crudeza en la educación, la salud y la vivienda. El 43% de los hijos de las familias más pobres abandonan sus estudios de manera prematura, es decir, tras cursar la Educación Secundaria Obligatoria (ESO), ya sea con título o sin él. El 41% de los abandonos los protagonizan escolares cuyas madres tampoco han acabado la ESO.
Niños que participaron el pasado verano en las actividades de verano del Casal del s Infants, en Badalona (Laura Guerrero)
Más sedentarios
Respecto a la salud, el 33% de los niños de seis a nueve años del primer quintil de la población (el 20% de las personas más pobres) sufre obesidad, diez puntos más que los más ricos. La falta de recursos incide en dietas menos saludables y en más sedentarismo. El 57% de los chavales más adinerados practican algún deporte frente al 31% de los menos favorecidos económicamente. Save the Children remarca que otros factores que inciden negativamente en este grupo son “la no inclusión en las carteras de servicios sanitarios del oculista y dentista o los copagos en las ortopedias”.
El hacinamiento afecta al 19%
En España, la mitad de los niños del primer quintil viven en hogares que invierten más del 40% de sus ingresos a los gastos de la vivienda. A esto hay que sumar que la tasa de hacinamiento es mucho mayor entre los menores más vulnerables, en concreto afecta al 19% frente al 2% de los niños en mejor situación económica.
Otra cuestión reflejada en el estudio es la expulsión de las familias sin poder adquisitivo a barrios periféricos o segregados, “caldo de cultivo de las desigualdades, que se perpetúan entre generaciones, y la miseria porque homogeneiza las redes sociales de los individuos”. El coste de salir de zonas degradadas o marginales, en las que viven el 22,5% de los niños, es inasumible para la mayoría de los vecinos.
- Detalles
La infància en pobresa severa ha augmentat un 23% a Catalunya, fins a arribar a 261.970 menors
Els nens amb menys recursos s'han empobrit 4,5 vegades més que la resta durant la crisi
El 73% pateix 'sobrecàrrega de vivenda', que deriva en impagaments, talls de subministraments i desnonaments
http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/societat/infancia-pobresa-severa-creix-23-catalunya-5805466
EL PERIÓDICO / BARCELONA
DIMARTS, 14 DE FEBRER DEL 2017 - 17:05 CET
“Un nen pobre és aquell que no pot somiar”. Aquesta rotunda definició d'una nena de Vallecas de 9 anys encapçala l'últim i demolidor informe de Save the Children sobre la pobresa infantil a Catalunya. El resum: la infància en situació de pobresa severa a Catalunya ha augmentat un 23% entre el 2013 i el 2015, i ha passat del 7,7% el 2013 (212.431 persones) a l'11,7% (261.970) el 2015. Els nens pobres cada vegada són més pobres, alerta el document, titulat ‘Desheretats’, però, a més, el 80% d'aquests nens corren el risc de convertir-se en adults empobrits.
Abans de la crisi, especifica l'informe, la infància a Catalunya tenia nivells de benestar més elevats que a la resta de l'Estat, però la situació s'ha revertit en els últims anys. El 2015, el 29,4% dels menors de 18 anys estaven en risc de pobresa. És a dir, prop de mig milió de nens (o un de cada tres) viuen per sota del llindar de la pobresa a Catalunya. Sobreviuen amb menys de 6.444 euros a l'any.
Les dades confirmen com la desigualtat creix a passos agegantats. Durant el període del 2008 al 2015, mentre la renda del primer quintil (el 20% de la població més desafavorida) es desplomava un 31%, la resta dels quintils (el 80% restant) reduïen els seus ingressos en un 7%. En altres termes, el descens per a aquest 20% de la població era 4,5 vegades més que per a la resta. I tant la pobresa com la desigualtat han augmentat especialment entre els nens. En el conjunt d'Espanya, la caiguda va ser del 32,1% davant el 6,5%.
La infància en pobresa severa ha augmentat un 23% a Catalunya, fins a arribar a 261.970 menors
Els nens amb menys recursos s'han empobrit 4,5 vegades més que la resta durant la crisi
El 73% pateix 'sobrecàrrega de vivenda', que deriva en impagaments, talls de subministraments i desnonaments
http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/societat/infancia-pobresa-severa-creix-23-catalunya-5805466
EL PERIÓDICO / BARCELONA
DIMARTS, 14 DE FEBRER DEL 2017 - 17:05 CET
“Un nen pobre és aquell que no pot somiar”. Aquesta rotunda definició d'una nena de Vallecas de 9 anys encapçala l'últim i demolidor informe de Save the Children sobre la pobresa infantil a Catalunya. El resum: la infància en situació de pobresa severa a Catalunya ha augmentat un 23% entre el 2013 i el 2015, i ha passat del 7,7% el 2013 (212.431 persones) a l'11,7% (261.970) el 2015. Els nens pobres cada vegada són més pobres, alerta el document, titulat ‘Desheretats’, però, a més, el 80% d'aquests nens corren el risc de convertir-se en adults empobrits.
Abans de la crisi, especifica l'informe, la infància a Catalunya tenia nivells de benestar més elevats que a la resta de l'Estat, però la situació s'ha revertit en els últims anys. El 2015, el 29,4% dels menors de 18 anys estaven en risc de pobresa. És a dir, prop de mig milió de nens (o un de cada tres) viuen per sota del llindar de la pobresa a Catalunya. Sobreviuen amb menys de 6.444 euros a l'any.
Les dades confirmen com la desigualtat creix a passos agegantats. Durant el període del 2008 al 2015, mentre la renda del primer quintil (el 20% de la població més desafavorida) es desplomava un 31%, la resta dels quintils (el 80% restant) reduïen els seus ingressos en un 7%. En altres termes, el descens per a aquest 20% de la població era 4,5 vegades més que per a la resta. I tant la pobresa com la desigualtat han augmentat especialment entre els nens. En el conjunt d'Espanya, la caiguda va ser del 32,1% davant el 6,5%.
A més, el 73% de la infància més pobra pateix l'anomenada sobrecàrrega de vivenda, que deriva en impagaments, talls de subministraments i, finalment, desnonaments.
MERCAT LABORAL
La raó d'aquesta desigualtat econòmica és, segons l'informe, l'estructura del mercat laboral, en què l'alta desocupació ha pressionat els salaris a la baixa i especialment les rendes menors. Aquest mercat fa que els treballadors amb contractes temporals, ja per si mateixos precaris, tinguin més probabilitats de ser acomiadats en temps de constricció econòmica. L'atur de llarga durada (12 o més mesos) ha afectat més les famílies amb fills i especialment amb menors, i arriba a l'11,6% en aquest últim cas, davant el 4,8% de llars sense nens al seu càrrec.
La falta de protecció social és una altra de les advertències de l'estudi, que considera els recursos escassos i poc equitatius. Només un 14% de la infància catalana rep alguna prestació a la llar, dirigida a millorar la seva situació de manera específica. Les estadístiques indiquen que gairebé el 45% dels nens de Catalunya reben algun tipus de prestació, però fonamentalment es beneficien conjunturalment de prestacions individuals -com la desocupació o la jubilació- de què és receptor algun familiar (31%) i no de transferències a la llar que estiguin destinades a protegir-los (el citat 14%).
“Com a societat no ens podem permetre no donar oportunitats als que més les necessiten. Un nen pobre no pot estar condemnat a ser un adult pobre, però l'actual sistema de protecció social perpetua la pobresa. Els nens de Catalunya es mereixen polítiques més justes i equitatives i capaces de reduir la pobresa i la desigualtat”, afirma Guiomar Todó, responsable de Save the Children a Catalunya.
VIVENDA
L'informe detalla que el 58% dels ingressos de la infància més pobra es destinen a pagar la casa i les despeses relacionades, i 7 de cada 10 (73%) pateixen sobrecàrrega de vivenda, és a dir, les despeses que s'hi destinen superen el 40% de la renda de la unitat familiar, fet que porta a una situació de gran precarietat que incideix en el desenvolupament físic, cognitiu i emocional dels menors.
ADEU A L'ESCOLA
En relació amb l'abandonament escolar, la investigació subratlla que aquest ha baixat a Catalunya excepte en el col·lectiu més desprotegit, en què ha augmentat un 1,4%. Un 32,5% de l'alumnat més pobre abandona el sistema educatiu (43% a Espanya).
Save de Children demana que es millori la prestació actual per fill a càrrec per a tots els nens que viuen sota el llindar de la pobresa dels 25 euros mensuals fins a 100 euros i recuperar la prestació universal per a la criança de nens de fins a 3 anys (i fins a 6 anys per a famílies nombroses i monoparentals), suprimida el 2011 a Catalunya. A més, sol·licita una avaluació rigorosa de les necessitats de vivenda dels més desafavorits i que es redefineixi i reforci el sistema de protecció social a la infància.A més, el 73% de la infància més pobra pateix l'anomenada sobrecàrrega de vivenda, que deriva en impagaments, talls de subministraments i, finalment, desnonaments.
MERCAT LABORAL
La raó d'aquesta desigualtat econòmica és, segons l'informe, l'estructura del mercat laboral, en què l'alta desocupació ha pressionat els salaris a la baixa i especialment les rendes menors. Aquest mercat fa que els treballadors amb contractes temporals, ja per si mateixos precaris, tinguin més probabilitats de ser acomiadats en temps de constricció econòmica. L'atur de llarga durada (12 o més mesos) ha afectat més les famílies amb fills i especialment amb menors, i arriba a l'11,6% en aquest últim cas, davant el 4,8% de llars sense nens al seu càrrec.
La falta de protecció social és una altra de les advertències de l'estudi, que considera els recursos escassos i poc equitatius. Només un 14% de la infància catalana rep alguna prestació a la llar, dirigida a millorar la seva situació de manera específica. Les estadístiques indiquen que gairebé el 45% dels nens de Catalunya reben algun tipus de prestació, però fonamentalment es beneficien conjunturalment de prestacions individuals -com la desocupació o la jubilació- de què és receptor algun familiar (31%) i no de transferències a la llar que estiguin destinades a protegir-los (el citat 14%).
“Com a societat no ens podem permetre no donar oportunitats als que més les necessiten. Un nen pobre no pot estar condemnat a ser un adult pobre, però l'actual sistema de protecció social perpetua la pobresa. Els nens de Catalunya es mereixen polítiques més justes i equitatives i capaces de reduir la pobresa i la desigualtat”, afirma Guiomar Todó, responsable de Save the Children a Catalunya.
VIVENDA
L'informe detalla que el 58% dels ingressos de la infància més pobra es destinen a pagar la casa i les despeses relacionades, i 7 de cada 10 (73%) pateixen sobrecàrrega de vivenda, és a dir, les despeses que s'hi destinen superen el 40% de la renda de la unitat familiar, fet que porta a una situació de gran precarietat que incideix en el desenvolupament físic, cognitiu i emocional dels menors.
ADEU A L'ESCOLA
En relació amb l'abandonament escolar, la investigació subratlla que aquest ha baixat a Catalunya excepte en el col·lectiu més desprotegit, en què ha augmentat un 1,4%. Un 32,5% de l'alumnat més pobre abandona el sistema educatiu (43% a Espanya).
Save de Children demana que es millori la prestació actual per fill a càrrec per a tots els nens que viuen sota el llindar de la pobresa dels 25 euros mensuals fins a 100 euros i recuperar la prestació universal per a la criança de nens de fins a 3 anys (i fins a 6 anys per a famílies nombroses i monoparentals), suprimida el 2011 a Catalunya. A més, sol·licita una avaluació rigorosa de les necessitats de vivenda dels més desafavorits i que es redefineixi i reforci el sistema de protecció social a la infància.
- Detalles
CONTRA LA PRECARIEDAD
Casi 50 ayuntamientos de Catalunya firman una declaración contra la pobreza
Solo seis alcaldes pudieron asistir al acto para que el Parlament apruebe el derecho a la Renta Garantizada de Ciudadanía
CRISTINA SAVALL / BARCELONA
MARTES, 31 DE MAYO DEL 2016 - 23:52 CEST
Solo seis de los 27 alcaldes de municipios de Catalunya que habían anunciado su asistencia acudieron la tarde del martes a la presentación de una declaración para insta al Parlament a aprobar el derecho a la Renta Garantizada de Ciudadanía (RGC). Esta medida, que apoyan cerca de 50 ayuntamientos, cubriría los mínimos vitales de todos los hogares sin recursos.
"Coherentes con el desarrollo de los principios y valores de justicia, solidaridad y fraternidad pedimos al Parlament de Catalunya que realice su trabajo con diligencia y apruebe esta propuesta de Ley en los próximos meses. Es hora de que se cumpla la esperanza de una Catalunya cohesionada socialmente, sin pobreza y con dignidad", reza el texto acordado. La lucha por este derecho parte de una ILP que pide una ayuda de 664 euros mensuales, en doce pagas y con complementos de acuerdo al número de miembros de la unidad familiar, para todos aquellos que se encuentren en una situación de preocupante precariedad. "Es un drama que pervive en nuestra sociedad desde hace años. Los gobiernos del Estado y de la Generalitat, en lugar de adoptar las medidas necesarias para crear ocupaciones laborales dignas o redistribuir de manera solidaria la riqueza, han aplicado una política de recortes de los derechos sociales y laborales", asegura ILP en un comunicado.
Laia Ortiz, teniente alcalde de Barcelona, excusó la presencia de la alcaldesa Ada Colau, que el martes se sintió indispuesta. También asistieron al acto las alcaldesas Núria Parlon (Santa Coloma de Gramenet), Candela López (Castelldefels), Lídia Muñoz (alcaldesa accidental de Sant Feliu de Llobregat), Isabel García (Santa Perpetua de la Moguda), Lluïsa Moret (Sant Boi de Llobregat) y el alcalde Lluís Tejedor (Prat de Llobregat). También dieron apoyo a esta propuesta diputados como Lluís Rabell y Marta Ribas, de Sí que es Pot, yRaúl Moreno, del PSC.
http://www.elperiodico.com/es/noticias/politica/alcaldes-catalunya-apoyan-derecho-renta-garantizada-ciudadania-5172166
- Detalles
Comunicació 21 maig 2016
Sres alcaldesses, Srs. Alcaldes, de les ciutats de Catalunya que van aprovar mocions de suport a la ILP de la renda Garantida de Ciutadania.
Després de superar múltiples incidències, i dues convocatòries electorals, que van interrompre la tramitació de la proposta de llei, en l'actual legislatura, la ponència constituïda està en procés de debat de l'articulat de la proposta de llei.
Com a governs més propers a la ciutadania, coneixen l'agreujament de la pobresa que pateix una part creixent de la societat, i la necessitat urgent de donar solucions efectives. L'aprovació de la llei de la Renda Garantida de Ciutadania suposaria un pas decisiu per reconstruir la cohesió social i superar la pobresa.
La Comissió Promotora els convidem a participar en un acte de l'àmbit municipal de Catalunya en defensa de la Renda Garantida de Ciutadania, amb la presentació d'una Declaració de suport, on se sol·licita al Parlament agilitzar l'aprovació sense retallades d'aquesta proposta de llei.
Aquest Acte públic tindrà lloc el dimarts 31 de maig a les 19 hores a la ciutat de Barcelona (el lloc serà comunicat en els propers dies). Fins al moment tenim confirmada la participació de l'alcaldessa de Barcelona Ada Colau, i altres ajuntaments que hem connectat ens han manifestat el seu interès a participar.
Esperem la seva col·laboració i participació, i els preguem confirmeu la vostra assistència a l'email: Esta dirección de correo electrónico está protegida contra spambots. Usted necesita tener Javascript activado para poder verla., o trucant al tel 661390670.
Barcelona 20 maig 2016
Comissió Promotora Renda Garantida de Ciutadania
- Detalles
La garantia de Rendes
A l’agost de 2011 el Govern de la Generalitat va aprovar un decret que enduria les condicions per accedir a la Renda Mínima d’Inserció i amenaçava amb la supressió de la prestació a moltes famílies, pel fet que portaven molt de temps rebent-la i hi havia “sospites” de frau. Finalment, es va demostrar que aquestes sospites eren falses i varen pagar les conseqüències molts dels perceptors de l’RMI.
Veient aquesta situació, al gener de 2012 el col·lectiu d’aturats, conjuntament amb moltes entitats socials i organitzacions polítiques d’esquerra, varen decidir presentar una Iniciativa Legislativa Popular per aconseguir una Renda Garantida de Ciutadania. Es van recollir més de 120.000 signatures per avalar-la. Però quatre anys després, encara no s’ha aprovat.
I arribem així a la legislatura actual, i seguim lluitant perquè totes aquelles persones que viuen amb menys de 664 euros al mes puguin rebre una renda que els permeti viure dignament.
Des del Govern actual, liderat per Junts pel Sí, es té la idea que la causa de la pobresa és la manca de feina i, per aquest motiu, han creat un macrodepartament a la Generalitat que uneix l’àmbit d’Ocupació, per una banda, i Benestar Social, per una altra (Treball, Afers Socials i Famílies), i no tenen en compte que molts treballadors viuen una situació de precarietat que els fa viure sota el llindar de la pobresa, situant com un dels esculls principals a l’hora de donar el seu suport a la ILP el fet que el text original no demana una contraprestació per part del perceptor de la Renda Garantida. En tot cas, sí ha d’acceptar una oferta de feina que sigui digna i tingui relació amb la seva trajectòria anterior, i si el sou a rebre no el permet viure dignament, podrà rebre‘n un complement.
Les causes de la pobresa són múltiples, i no únicament la manca d’ocupació, com pensa el Govern de la Generalitat. Una de les principals en seria la insuficiència de rendes, que impossibilita poder cobrir les necessitats bàsiques. Un bon sistema de garantia de rendes, reconegut com un dret subjectiu, permetria no solament que la ciutadania visqués dignament, sinó que fos lliure per escollir el seu projecte de vida, el qual no hauria de basar-se únicament en tenir una feina, remunerada o no, sinó que podria fer-ho en la cura de la família, la implicació en el seu entorn a través del voluntariat o l’economia social. Una societat que garanteix a tothom que tingui unes rendes per viure dignament és una societat on la pobresa no és un cost econòmic, perquè la despesa per pal·liar les desigualtats esdevé una inversió.
Tant el Parlament de Catalunya com el Govern de la Generalitat han d’entendre que la dignitat de les persones no pot esperar més, que no es pot ajornar fins trobar la Ítaca catalana en forma d’independència, perquè fins arribar-hi molta gent es pot quedar en el camí.
Laura Marino
http://revistatreball.cat/la-garantia-de-rendes/
